marginàlies

El foc casolà no s’està quiet, a l’hora de fer-li una foto sense pretensions, sense màquina preparada per seguir-li el joc i mostrar-lo com és, parat, posant com un model. Va a la seva amb determinació, defugint l’exhibició, com els moixos que cerquen un amanyagament.

Encara que l’hivern faci les darreres esperonejades, fa ganes fer una torrada, que té molt d’originari o de primitiu, tot depenent de l’estat d’ànim de qui participa de la vega. A més, la carn feta sobre el caliu d’ullastre té el gust que cal, ja se sap.

Fan tant de bé, les torrades a tocar de l’entrada de la primavera, que, ni que sigui per un instant robat a un miratge, pots creure que la felicitat va a peu i coneix el camí que fuig de l’emprenyadura. Talment els camins que assenyala el foc.