marginàlies

Avui fa cent-setanta-vuit anys que va néixer a Tikhvin, Rússia, Nikolai Rimski-Kórsakov, un dels més grans compositors russos, a més de ser un mestre orquestrador de primer ordre. Supòs que malgrat la guerra que Putin ha declarat a Ucraïna es pot celebrar aquesta efemèride i podem seguir fruint de les obres rimski-kórsakovianes sense témer cap ganyota de menyspreu.

El mateix es pot dir del seu alumne i amic Piotr Ilitx Txaikovski, que torna anar de rota batuda pel simple fet que en els Jocs Olímpics de Pequín, en els que no hi participà Rússia, com a país, per decisió de l’Agència Mundial Antidopatge, enlloc de sonar l’himne d’aquest país en honor dels atletes russos campions, sonava el primer concert per a piano d’aquest autor.

Si la guerra esventra la condició humana, l’adotzenament i la incúria l’acaben de fer pols.

I ja que hi som, recordant i sentint Rimski-Kórsakov, faríem bé posant en el valor que li correspon la seva dona, Nadejda Nikolàievna Rímskaia-Kórsakova, de llinatge Purgold abans de casar-se, musicòloga i pianista, en certs caires musicals molt més preparada que els seu home. Cas semblant a Clara Shumann, sempre a dues passes darrere dels seus esposos simplement pel fet de ser dones.