marginàlies

La música desballesta la por i s’imposa al dolor perquè no deixis de sentir mai l’hàlit benefactor de la intempèrie. I perquè no puguis dilucidar si et fa viure o et fa lliure, ni deixar de preguntar-te quins remeis podrien esvair la barbàrie. I tanmateix, la cerca de ribes impossibles  no cessa ni la trobada aclaparadora del que mai no has esperat. És la música qui et repeteix severament que si viu la veu, no es veu allò      que viu sense nom i que no has d’escoltar aquell que, engalipadorament, pretén fer-te creure que la mort és, senzillament, una creença.