marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
24 de març de 2022
0 comentaris
L’ESPILL RENEGAT
Just acabat de llegir el darrer vers d’un dels llibres que mai no deixa de rellegir per poder sentir els calfreds que necessita per reconèixer-se els peus i la caminera, escriu com si ho tingués clarament pensat i canat:
L’espill no reconeix
el meu nu poruc.
Cap cos no em crida i
si qualcú em digués,
em desballestaria.
La boca exhausta
em cava la fossa.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!