marginàlies

La maleïda guerra d’Ucraïna i el conseqüent èxode de més de tres milions i mig de persones –fins ara- ha provocat arreu d’Europa una allau aclaparadora de suport a aquests refugiats. Des del primer moment, per iniciativa pròpia o coordinadament, els recapte de tot tipus de material d’emergència es va fer arribar a Ucraïna. De la mateixa manera, les persones que en fugien –majoritàriament dones i infants- trobaren aixopluc en els països europeus més propers, Polònia, Romania, Moldàvia, Hongria i Eslovàquia principalment. Admirable, sense cap recança.

A l’arxipèlag, el grau de generositat també ha pujat prou. Tant els particulars com les administracions públiques i les patronals turístiques, han ofert espais a la gent ucraïnesa que ha parat aquí. Admirable, sense cap recança.

I quan hem pogut veure ull per ull la mirada esberlada, atònita i anguniosa d’aquestes persones, hem pogut calibrar exactament la profunditat de la tragèdia. En veient els ulls de l’horror, de la por, de la fragilitat extrema, hem pres la mesura a tot plegat i les ganes d’ajudar, d’acompanyar, de ser útils, qüestió no menor en situacions com aquesta, s’ha fet encara molt més gran i fonda.

Davant tanta implicació, res a dir: la mateixa naturalesa humana que pot matar sense motiu és capaç d’activar els mecanismes necessaris per fer-se seu –momentàniament o permanent- qui ha de fugir d’aquesta matança boja.

Així i tot, i en el mateix nivell d’exigència, cal dir que les persones que fugen dels conflictes d’Àsia o d’Àfrica, de guerres oblidades o callades, també manifesten en la mirada l’horror, la por, la fragilitat extrema.

Cal dir també que aquesta maleïda guerra d’Ucraïna afecta i afectarà en grau gens negligible el nostre confort, el nostre benestar, el nostre insaciable impuls a tenir, a acaparar innecessàriament; i que les guerres de Síria, del Iemen i d’altres indrets africans, econòmicament no ens afecten gens, raó per la qual no sols les podem ignorar, sinó impedir per tots els mitjans l’entrada com a refugiats dels qui les pateixen .

Cal recordar, veu en crit, que fins a dia d’avui, més de dos mil persones han mort a la Mediterrània intentant arribar a Europa, de les quals prop de quatre-cents ho han fet en la ruta espanyola.

No hi ha cap guerra que sigui menuda, ni cap refugiat classificable, convé no oblidar-ho maim Mai!