marginàlies

Avui, i des de fa 30 anys justs, se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, instituït per l’ONU, amb la intenció de conscienciar-nos de la greu crisi mundial de l’aigua (prop de 2200 milions de persones malviuen sense accés a l’aigua de boca) i de l’apressant necessitat de prendre les mesures necessàries per tal que l’aigua arribi pertot i amb les millors condicions abans de l’any 2030, que ja és voltant cantó.

Els illencs, fins no fa massa temps, érem ben conscients que l’aigua era un bé escàs i per això aprofitàvem tota la que plovia. I quan no plovia, miràvem al cel i fèiem rogatives. Per això, na Maria del Mar Bonet cantava –i encara canta- “Aigo”: “Aigo, vos demanam, aigo / i vós, enyor, mos dau vent / i mos girau ses espatlles / i feis com qui no mos sent”, fa la primera estrofa, els dos primers versets de la qual fan, alhora, de tornada.

Ara som més descurats, en l’aprofitament i tractament de l’aigua, i, a sobre, hem de proveir les dutxes i els excusats dels milions de turistes que ni tan sols ens visiten, a dir ver: van de l’hotel a l’arenal i d’aquí a qualsevol guingueta, bar o similar a fer xuscles a les totes. Per això, la pressió sobre l’aigua és gairebé asfixiant i hom no sap si tots en som conscients. Per moltes dessaladores –golafres d’energia i diners- que posem a disposició de les necessitats que ens hem creat, ens cal ser molt més curosos tant en el recapte de l’aigua de pluja com en el seu aprofitament.

Enguany, l’ONU, en aquest dia mundial de l’aigua, se centra en els aigües subterrànies i, entre d’altres aspectes, fa una crida per protegir-les de la sobreexplotació i de la contaminació. A l’arxipèlag en sabem prou de la sobreexplotació que provoca la salinització de la majoria d’aqüífers.

Per tot això ens convé no oblidar que sense aigua no hi ha vida.