Contava ma mare que no vaig haver de menester ningú, per néixer; que me vaig avançar a la comare, a qui havia anat a cercar mon pare. Per paga, vivíem a Ca na Vidre, una casa tan encantadora com encimbellada que, per arribar-hi, exigeix molts d’alens espessos. Amb mi i ma mare hi havia les
Trobà la nota quan feia mesos que l’havia donada definitivament per perduda. No recordava què hi deia, només que acabava l’escrit amb quatre versos que l’obligaren a deixar d’escriure i a parar esment al seu entorn. Per això recorda bé la fredor i l’olor del bar de just davant la llibreria que considerava seva, la
Les fotografies són les crosses dels records. Les més velles, les que ni poden retenir el color sípia, també perden nitidesa, com la història que contenen que, tanmateix, mai no calla, per molt que s’amagui dins capses de llauna que s’obliden allà on no hi arriba ni l’interès ni la claror. I per velles que
Se sentia les mans balbes, incapaces de percebre l’aspror del balast i la determinació de les vies que el tenen de llera. I l’obrador del somnis tenia més de camp arrasat pel mal temps, que no de constel·lació d’esperits emparaulats enginyant altres maneres d’afaiçonar els colors. Se sentia la veu de codony, tomentosa, un roc
La guerra no se n’ha anat mai, sempre hi ha estat dessagnant les parts del món més empobrides que els rics primermonistes armam per demostrar que el motor de l’avarícia -consagrada pel capitalisme- es manté engegat amb la sang del pròxim. Amb la invasió d’Ucraïna, però, la Guerra ens arriba en majúscules; com si sentíssim
Tampoc no fa tant, les misses es deien en llatí, donant l’esquena a la feligresia, es predicava en vernacle perquè les amonestacions arribassin clares a les ànimes pecadores i les dones, amb vel obscur, ocupaven els darreres de les esglésies, com si purgassin el pecat de ser dones. I si volien seure, havien de dur
De la mateixa manera que els discos de vinil recuperen terreny, per ventura també valdria la pena que es recuperàs el cinema mut. Saber contar històries en imatges jugant amb els grisos i les expressions accelerades i no només per riure. Buñuel, que avui fa 122 que va néixer a Calanda, va dir molt i
Sembla que definitivament, demà s’aprovarà la Llei d’Educació de les Illes Balears sense la inclusió del castellà com a llengua vehicular. In extremis s’ha eliminat un veritable despropòsit que posà els pèls i el crit de punta d’entesos i entitats que segueixen volent, entercament i exemplar, que la llengua de l’arxipèlag ocupi el lloc que
L’ombra del començament del capvespre tira cap a la dreta i la via del tren que ara descansa –tot esperant els turistes en tropell que l’ompliran d’aquí a poc i se’n faran creus dels prodigis que els ofereix- cap a l’esquerra. Sembla que el camí de l’ombra, que puja cap al centre de la vila,
La Junta directiva de l’Obra Cultural Balear presidida per Joan Miralles Plantalamor que a partir del proper 25 de febrer dirigirà l’entitat s’ha presentat avui públicament al Monestir de La Real. A l’acte hi han intervingut Damià Pons, que ha parlat dels orígens i la intensa feina feta per l’entitat que enguany celebra els seus
“Tenia una tia –ho era de son pare, en realitat- que lluïa un bigoti generós. Vist des d’ara creia que n’estava orgullosa i tot, d’aquell mostatxo estalinià. De fet, recorda altres dones velles de la vila –almenys per a ell, aleshores, ho eren, velles, tot i que ara ho dubti- que en duien i ningú
Deshabitar el cos i cercar llocs per amagar-te de l’oi i la incúria. Ser l’aire que mou l’abraçada prèvia a la fuga. Tenir set de terra com l’aigua i gana de buit com les ventades.
Hi ha una mena de cansament que està afectant seriosament molta gent. És el cansament que provoca veure com les falsedats més manifestes prenen carta de valor i guien els discursos més carregosament feixistes. O el que sobrevé quan aquells que tu has votat per allò que deien que farien, deixen de fer-ho i de
Avui fa 458 anys que va néixer a Pisa Galileu (o Galileo Galilei), físic, matemàtic i filòsof; el responsable del naixement de la ciència moderna, segons Stephen Hawking. El 1633 Galileu publicà en italià perquè com més gent millor el pogués llegir el seu “Dialogo sopra i due massimi sistema del mondo”, en el que
Juguem-nos l’amor als daus, mia dama, proposa l’astròleg amb veu afectada i posat transcendent, com si digués el nom de Déu i a punt estigués d’entregar-li l’ànima. Aprofitem ara, rebla, que l’hivern ja no vol tremolors de fred, ni pells humides ni rom cremat. I fem-lo, abans, a l’amor, rosa mia, ara que el poble