Contava ma mare que no vaig haver de menester ningú, per néixer; que me vaig avançar a la comare, a qui havia anat a cercar mon pare. Per paga, vivíem a Ca na Vidre, una casa tan encantadora com encimbellada que, per arribar-hi, exigeix molts d’alens espessos. Amb mi i ma mare hi havia les dues padrines, que es feren càrrec de mi fins que arribà, esbufegant, la comare. En haver acabat la feina i mentre feia l’anotació del naixement va dir fort que jo havia nascut el primer de març, al que les meves padrines s’hi oposaren amb fermesa perquè afirmaven amb vehemència que havia nascut abans que tocassin les dotze. Les padrines sempre atentes als detalls que defineixen els néts. Avui fa seixanta-cinc anys, d’aquests fets. Era el dijous llarder. I avui, com qui diu, torn a néixer a la jubilació. Poca broma.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!