marginàlies

La guerra no se n’ha anat mai, sempre hi ha estat dessagnant les parts del món més empobrides que els rics primermonistes armam per demostrar que el motor de l’avarícia -consagrada pel capitalisme- es manté engegat amb la sang del pròxim. Amb la invasió d’Ucraïna, però, la Guerra ens arriba en majúscules; com si sentíssim ben net l’olor de la pólvora, la remor de les explosions a dues passes, el foc que destorba la nostra nit. Com si fos més guerra, aquesta ucraïnesa, que les altres igualment devastadores que segueixen marcant l’altíssim grau de la nostra inveterada bestialitat. I vinga morts per no res. I vinga falsedats, i mentides, i matera, molta matera. Tanta matera!