marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de febrer de 2022
0 comentaris

L’AVINENÇA I LA BALA

Trobà la nota quan feia mesos que l’havia donada definitivament per perduda. No recordava què hi deia, només que acabava l’escrit amb quatre versos que l’obligaren a deixar d’escriure i a parar esment al seu entorn. Per això recorda bé la fredor i  l’olor del bar de just davant la llibreria que considerava seva, la confortabilitat rònega de pell sintètica de la butaca des de la qual observava, l’amatença del racó on es prenia lentament un cafè amb llet, la conversa que tenien dos joves a dues taules de distància sobre un videojoc, les mirades plenes de retrets del cambrer i la cambrera rere la barra –i que es convertien en somriures impostats quan s’hi atansava un client-, la guitarra penjada com si fos un ornament qualsevol, la netedat sospitosa de l’excusat.

I set mesos i mig després dels tres quarts que passà en aquell bar sense res que el fes recordador, podia refer aquella estona amb tota precisió, però era incapaç de recordar quinze paraules lligades, una vintena generosa de síl·labes que, en el moment d’eixir espontàniament, li estroncaren l’escriguera.

I en retrobar-les i tornar a llegir

ho tenim tot
per poder entendre
que l’avinença
és una bala

no sent res d’especial, res no se li estraba, cap sensació no l’atabala. Com si digués que sempre es troben temps i diners per fer la guerra.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.