marginàlies

Tampoc no fa tant, les misses es deien en llatí, donant l’esquena a la feligresia, es predicava en vernacle perquè les amonestacions arribassin clares a les ànimes pecadores i les dones, amb vel obscur, ocupaven  els darreres de les esglésies, com si purgassin el pecat de ser dones.  I si volien seure, havien de dur de casa la cadira plegadissa. No són bromes i no em consta que per aquestes humiliacions, la jerarquia catòlica hagi demanat mai perdó.

Els homes ocupaven la part davantera, òbviament, tenien bancs per escoltar el sermó i fer la becaina, i la majoria d’ells, quan s’havien d’agenollar a l’hora de la consagració, posaven el mocador de mocar en terra per no embrutar-se els calçons bons. I per reduir encara més les possibilitats d’embrutar-se, també eren gernació els homes que només posaven un genoll en terra, preferiblement el dret, recolzant el cos en el braç esquerre, que posaven damunt  la cama en quatre de la mateixa banda. Cap home no es queixà mai d’aquest tracte preferent sobre les dones; com si plegadissa només hi tinguessin la consciència.