Amb la vista fatigada per tanta lectura, és possible que la mirada quequegi, que dubti, que reclami el tacte per certificar que allò que es vol amagar rere l’aparença d’una ombra és un element del seu hàbitat natural. El que demana, però, i de manera immediata és cloure els ulls per descansar i per deixar-se
Avui fa 35 anys que s’aturà judicialment la urbanització de Sa Dragonera. Es va salvar l’illa petita, menuda, però no el consum voraç i sense sentit del territori de Mallorca. En trenta-cinc anys, el litoral illenc, exceptuant el d’una part de la Serra de Tramuntana, ha claudicat a la depredació, la desmesura i la cobdícia,
Pensava que saber fer sonar la guimbarda per ventura ajudaria a fer més suportable l’ofec –o com es digui la mena de compressió del pit que tant l’altera- que pressentia. També serviria per recuperar la temperança, es deia, saber fer dir astorpiazzollament a un bandoneó que aquest temps que tant ens engruta i inquieta, més
Com si tot hi trobàs espai i hi quedàs, a la tanca, sense amuntegar-se ni esvalotar-se. Com si res tingués necessitat de fugir ni de bandejar-se. Et pren l’efecte que tot, per insignificant que sigui, troba el dret a ser i a ser ferrenyament perdurable com l’expansió de l’univers. I que per voler romandre, tot
Fondre’s o fugir, pensa mentre mira tot el que no podrà abastar mai ni amanyagar. Fondre les aclucades d’ull que li serveixen de cuirassa, no rebostejar més per dins el mal i el dany que s’imagina. Sentir què li diu el piano o el teulader agosarat que el mira amb ulls de baioneta. Fugir i
Diu la guineu de “El petit príncep” en el moment d’acomiadar-se de la criatura, que l’havia domesticada perquè fos única: “Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essència és invisible als ulls”. Abans, la guineu ja havia advertit al príncep menut: “Només es coneixen les coses que
Es miraren moltes vegades, s’arribaren a saludar, però mai no es parlaren. Cap dels dos no coneixia la veu de l’altre. Un era prou jove, estudiava, fill únic, amb la mare que es morí quan acabava de fer els vuit anys i cuidat per una tieta, germana de sa mare. La tieta, que compareixia a
El meu preceptor major, després de fer-me córrer una estona llarga –com si fos el meu entrenador personal- perquè em convé mantenir-me en forma, que l’edat no perdona ni és indulgent, m’ha fet un retrat. A l’escola han començat a tractar la simetria i a assimilar-ne els conceptes i les lliçons, i ell i els
Com mira, hom creu que seria capaç de desentrellar el dilema de si l’existència és una condemna o si la pena de viure val res. O de si fotre el camp es pot considerar un acte suprem de llibertat. Amb la intensitat amb què observa qui el mira estupefacte i tot el que l’envolta, com
Encara que no tingui el ressò que es mereixeria en els mitjans de comunicació, a l’arxipèlag s’ha cuinat –i aviat es debatrà en el Parlament- un projecte de Llei d’Educació que, a primer cop d’ull, sembla que atén més l’adequació del sistema educatiu de les Illes Balears i Pitiüses a la legislació estatal en aquesta
Els carrers van plens de siluetes que reclamen l’oratge per fugir de l’estultícia i de la porqueria que entra a les cases a mata degolla. Crida el silenci de l’aridesa i la calma de la tinta que fuig de l’escriptura. Diuen els diaris oficials que l’amor ballarà incansablement per compensar la inflació i que a
Veure com les criatures descobreixen les lletres i tot el món que concentren és un plaer que ningú no s’hauria de perdre. No perdre’t com lliguen signes i sons, i com descobreixen que les paraules es traslladen a grafies, a lletres, i que les seqüències ordenades de paraules escrites et poden menar a llocs insospitats
No sabrem mai quin vent, mitjà o sola de sabata ha duit el cartell al casal dels pobres i l’ha deixat a la vorera com a relíquia o exvot. L’anunci rebregat d’una correguda de bous (així diu el DIEC que hem de dir a la castellana corrida de toros) crida força l’atenció perquè el lloc