marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de febrer de 2022
0 comentaris

CANSAMENT

Hi ha una mena de cansament que està afectant seriosament molta gent. És el cansament que provoca veure com les falsedats més manifestes prenen carta de valor i guien els discursos més carregosament feixistes. O el que sobrevé quan aquells que tu has votat per allò que deien que farien, deixen de fer-ho i de parlar-ne, i et menystenen quan els ho recordes. O el que et cau a sobre com una enclusa quan aquells que et deien que, si aconseguien tocar poder, no consentirien cap més cop al català i ara que l’han tocat i podrien fer-ho tot -o gairebé- no sols perquè deixassin de copejar-lo, sinó per treure’l de la secundarització que l’emmorca i l’afebleix, et miren amb una autosuficiència insultant i et diuen sense rubor que, pel català i el seu vigor, no pensen discutir-se amb els socis de govern. És el cansament de percebre que el manfotisme fa matx, que l’adotzenament ja és ben material, evident, palpable, com les mitjanies que ens governen a la mala. És el cansament de sentir-te cansat de fer retxes dins l’aigua de la correcció, l’entesa i la bona lletra. Li dic cansament i per ventura és una altra cosa, però estic cansat de cercat precisions que per ventura em faran més rigorós, però el rigor és d’altre temps, ara ja no es porta. I sí, com Espriu em surt de l’ànima dir “Oh!, què cansat estic de la meva covarda, / vella, tan salvatge terra, / I com m’agradaria d’allunyar-me’n, / nord enllà, on diuen que la gent és neta, / i noble, culta, rica, lliure, / desvetllada i feliç”. I no vull arribar a la darrera estrofa…

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.