marginàlies

Se sentia les mans balbes, incapaces de percebre l’aspror del balast i la determinació de les vies que el tenen de llera. I l’obrador del somnis tenia més de camp arrasat pel mal temps, que no de constel·lació d’esperits emparaulats enginyant altres maneres d’afaiçonar els colors. Se sentia la veu de codony, tomentosa, un roc retut amb la llengua acerba que convertia els mots en pinyols d’oliva, maldestres a l’hora d’encendre els llavis i entendre les callades. Se sentia el cervell ple de pues, a la defensiva i indefens, i l’ànima morta de por, penjada a l’aixella dreta talment un muricec sense ecolocalitzador.