Deshabitar el cos i cercar llocs per amagar-te de l’oi i la incúria. Ser l’aire que mou l’abraçada prèvia a la fuga. Tenir set de terra com l’aigua i gana de buit com les ventades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.