marginàlies

Les fotografies són les crosses dels records. Les més velles, les que ni poden retenir el color sípia, també perden nitidesa, com la història que contenen que, tanmateix, mai no calla, per molt que s’amagui dins capses de llauna que s’obliden allà on no hi arriba ni l’interès ni la claror.

I per velles que siguin mantenen la part de miracle i miratge que els correspon. Quan hom les mira creu que si la intensitat en mirar-les s’intensifica, els fotografiats prendran vida i els retornarà la veu que els identifica.