La pols fa fils i els fils trenen la corda que, esguardant el punt de llum, defuig el pes o la càrrega. La troca que reté la mirada de qui cerca malfactors entre la gent. La que permet l’escriptura de qui se sent la boca com una ferida que supura sempre i mai no cicatritza.
Que Franco era cabdill per la gràcia de Déu, no és cap acudit ni cap manipulació històrica de ningú: ho deien ben clarament les monedes encunyades al llarg de la seva dictadura sanguinària perquè ningú no s’oblidàs ni d’una cosa ni d’altra; que el dictador entrava a les catedrals sota pali com si fos el
Avui que fa vint-i-dos anys que morí Rafael Alberti pot fer bé recordar “Poemes de l’enyorament”, una antologia dels seus poemes “més enrampats per la nostàlgia” feta per Miquel Àngel Riera, que també els traduí, i publicada a Manacor el 1972 per la seva Casa de Cultura juntament amb la Caixa d’Estalvis. Es tracta de
De l’InformeCAT 2021 que avui ha presentat la Plataforma per la Llengua sobre la situació del català en el territori on és llengua pròpia (https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/290/informecat-2021) em qued amb tres dades que presenten molt fidelment la feble musculatura del català. La primera, que només el 32,4% de la població total dels Països Catalans fa servir el
Som amant retut de les adrogueries d’un temps i de les seves cosines, les ferreteries. De sempre m’ha fascinat l’estesa de coses que sols deixaven una camada ben esquifida per poder passar, les parets a rebentar d’adminicles i atuells, d’estanteries de fusta sense espai lliure; amb calaixeres de tota mena que estotjaven perns, tatxes i
Abans de fer anar el tallaungles, que ja apunta el dit gros dret, li costa imaginar-se els més de 23 centímetres que faria cada una de les seves ungles si mai no se les hagués tallat. Gairebé dos metres i mig d’ungles a les mans i altres tants als peus; més de cinc metres de
Sembla que el planeta nostre es va crear fa 4.600 milions d’anys i que la vida hi aparegué mil milions d’anys després. Són dades que costa d’abastar, de capir, però ja se sap que el nostre temps, el temps de la humanitat, no ho oblidem, com tot el que l’afecta, no acaba d’ajustar-se a la
No sé absolutament res de química ni de física, en som un veritable ignorant absolut. No hi he pogut entrar mai i estudiant el batxillerat, com més m’esforçava per entendre quelcom, més creia que barrava el pas a qualsevol bri d’oratge espavilador. I me’n dolc, veure que no hi ha manera d’entendre cap fórmula, posem
Que calli tot i que només se senti el silenci, el murmuri de la pluja, el pit que alena i anhela, la compostura de Bach, l’estirament del magraner, el badall de la gana, l’ensumada de la luxúria. Que res no destorbi el desordre del plaer, l’estesa de l’esquena que reclama jocs, el tremolor del ventre
L’estiu amb milions de moscards, diu que ha passat, i es plany que encara hi són emprenyant quietuds i becaines, bèsties mortíferes que no donen cap benefici i es deleixen del mal que provoquen; existències letals que s’haurien d’extingir per avergonyir la naturalesa i estrebar la seva harmonia. A més d’exasperar-lo amb els seus brunzits
Un company de feina, cap al migdia, en veurem tot concentrat en la feina –res de l’altre món, però no calia badar-, m’ha advertit molt seriosament que no calia que me miràs tant en el que feia perquè avui la lluna fa el ple i ja se sap, m’ha dit, que en dies plenament enllunats
ho donaria tot per sentir sense cap interrupció el discurs hipnòtic i permanent de l’aigua en salt o allò que diu la terra en obrir-se en solc per posar els ulls ran de la mar emmirallada com si fossin l’arrel d’un dir sostingut i engalipador, mescla de cant pueril i xiuxiueig que es vol enfilar
Avui fa 170 anys que es va editar per primer cop Moby-Dick or The Whale, d’Herman Melville, coneguda arreu simplement com a Moby Dick, avui considerada una de les novel·les més grans de la literatura estatunidenca i mundial, i que en el seu moment no va despertar gaire interès. De fet, fins ben estrat el
Cartes rebregades i tirades pel destinatari davallen en torrent pel puig sentinella per desesperar la rutina que paralitza la punta de la ploma d’escriure en mans de la insensatesa. Els rumors més maliciosos sobre l’origen d’aquesta allau de mots intolerablement negligits han entrat a les butxaques del vilatans per discutir-ho amb la xavalla que va
Avui fa 99 anys que morí Miquel Costa i Llobera. La Diòcesi de Mallorca, per això, avui comença el seu “Any Costa i Llobera”, per enaltir un dels seus preveres majors i prova d’això és que el 1982 començà el procés diocesà per beatificar-lo. També l’Ajuntament de Pollença ha declarat l’any vinent costailloberià, per fer