marginàlies

Avui que fa vint-i-dos anys que morí Rafael Alberti pot fer bé recordar “Poemes de l’enyorament”, una antologia dels seus poemes “més enrampats per la nostàlgia” feta per Miquel Àngel Riera, que també els traduí, i publicada a Manacor el 1972 per la seva Casa de Cultura juntament amb la Caixa d’Estalvis.

Es tracta de catorze poemes escollits de les obres: “Retornos de lo vivo lejano” (1948-1952), “Ora marítima (1953), “Baladas y canciones de la quinta del mayor loco” (1953), “Abierto a todas horas” (1960-1963) i “Roma, peligro para caminantes” (1964-1967).

Val a dir que es tracta d’una publicació autoritzada per Rafael Alberti que, a més, cedí dos monotips perquè la il·lustrassin.

I d’ells, el 12, de “Abierto a todas horas”:

Teniu almenys una paraula amable,
un esguard complaent, dolç,
un gest obert, un signe clar,
quelcom que me recordi, que me digui
que l’home no ha deixat
d’estar enmig dels homes.