marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 d'octubre de 2021
0 comentaris

FOCATERA D’UNGLES

Abans de fer anar el tallaungles, que ja apunta el dit gros dret, li costa imaginar-se els més de 23 centímetres que faria cada una de les seves ungles si mai no se les hagués tallat. Gairebé dos metres i mig d’ungles a les mans i altres tants als peus; més de cinc metres de queratina i calç. Talment un arbre parlador amb les arrels a l’aire.

A les de les mans, la seva imaginació tan primmiradament cuidada des que la descobrí, s’hi pot apropar dificultosament i tot d’una s’adona que, a més de minvar dramàticament la funció prènsil de les dites extremitats superiors,  no serien  governables perquè s’enrederien unes amb les altres i el desesper que comportaria li esvaeix de sobte la idea.

A les dels peus, contràriament, sí que aconsegueix esbossar-les amb certa nitidesa perquè recorda que, de jove, a un home més envellit que vell de la vila, per un ingrés hospitalari, descobriren que feia una eternitat que no se les tallava. El personal sanitari quedà tan espantat i aclaparat per aquella brega incruent d’ungles –les dels dits grossos tiraven cap a fora i les dels altres dits s’hi enrodillaven- que la fotografiaren des de tots els angles possibles, abans de tallar-les, i en feren partícips els diaris de l’illa. A la vila ningú no se’n donava passada i, en veient aquelles fotografies fins a cert punt angunioses, entengueren per què aquell convilatà seu caminava de talons, aixecant la punta dels peus, que li conferia un caminar estrany, més grotesc que còmic.

No entén la repulsió que les ungles provoquen a molta gent; l’angúnia i fins i tot les basques que fan venir. S’han de tallar, barrina, ningú sap on concretament, però lluny de la gent; a l’excusat, com si fessis de ventre, per exemple. I els talls gairebé imperceptibles s’han de fer desaparèixer com si fossin residus malignes. I no sap ben bé per què recorda l’olor ofensiva i ofegant de les llenquetes d’ungla cremades.

I veu clarament la foguera dels cinc metres llargs d’ungles, si no se les hagués tallat mai, cremant lentament i repugnant a la plaça de la vila com si fos un conjur contra l’estultícia que ens governa.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.