marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 d'octubre de 2021
0 comentaris

L’ATENCIÓ DE LES RAMPOINES

Som amant retut de les adrogueries d’un temps  i de les seves cosines, les ferreteries. De sempre m’ha fascinat l’estesa de coses que sols deixaven una camada ben esquifida per poder passar, les parets a rebentar d’adminicles i atuells, d’estanteries de fusta sense espai lliure; amb calaixeres de tota mena que estotjaven perns, tatxes i altres objectes per clavar, i el sostre ple d’utensilis penjables o no. I encara em captivava més el fet que sempre trobaves allò que cercaves, per impossible que et semblàs que tal cosa pogués existir. I no en parlem de la memòria fabulosa de la madona o de l’amo que se sabia exactament on era la raresa que li demanava esburbadament i imprecisa el client o cosa semblant que podia fer el mateix servei.

També m’embadalesc amb força facilitat davant l’estesa d’objectes decoratius –segons la denominació més amable, per no dir foteses- que pots trobar a mercats d’encants i mercadets, i, sobretot, als Tallers Marginàlia. No valen res, aquestes minúcies,  simplement ocupen un espai petit i l’únic que almoinen  sense excessiva convicció és una mirada, ni que sigui distreta. En general són objectes que tampoc  no reclamen res perquè no volen tenir ànima. Representen, si va a dir ver, l’expressió més fidel d’allò fútil, que, incomprensiblement, es resisteix a seguir el camí honrós del reciclatge; com si canviar-los d’ubicació significàs una altra vida sense esperit.

L’estesa d’aquestes rampoines en els Tallers Marginàlia no obeeix a cap criteri d’ordre, evidentment; totes formen part del sembrat esplendorós de requincalles. L’atzar, per això, juga a favor del joc, com si la disposició arbitrària et convidàs a cercar què uneix, per molt que sembli impossible a primera vista, un objecte amb un altre. Per això, el conjunt sembla que t’obligui a anar al detall més recòndit i insignificant per veure què hi trobes; a apropar com més millor l’ullera de mirar a prop, just fins allà on comença la comesa del microscopi, per intentar esbrinar què et volen dir aquests fòtils.

És clar que no en treus el net de res, amb tanta contemplació probablement estúpida, però t’han retingut l’atenció una estona ben llarga, que no és poca cosa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.