marginàlies

L’estiu amb milions de moscards, diu que ha passat, i es plany que encara hi són emprenyant quietuds i becaines, bèsties mortíferes que no donen cap benefici i es deleixen del mal que provoquen; existències letals  que s’haurien d’extingir per avergonyir la naturalesa i estrebar la seva harmonia. A més d’exasperar-lo amb els seus brunzits sàdics en el cuc de l’orella per despertar-li la histèria i fer-li fer tota mena d’excentricitats per mirar aglapir-ne qualcun i fer-li la creu.

S’ha vist moltes vegades fent el ridícul més espantós intentant caçar-ne qualcun amb la mà dreta convertida en patíbul, animat pels records de quan era nin, que tenia una manya increïble per caçar mosques i martiritza-les, tot s’ha de dir, deixant-les sense ales. Enguany, no recorda haver-ne executat cap d’aquesta manera, ni pegant mamballetes, una altra forma absurda i grotesca de perseguir els insectes vampirencs.

No obstant avui, llegint, n’ha mort un sense voler, accidentalment. Han comparegut, els moscards, és clar, puntuals a l’hora del cafè furgant-li l’orella, rient-se d’ell, obligant-lo a espantar-los de qualsevol manera. No n’ha endevinat cap, òbviament, però en passar de la pàgina 444 a la 445 del llibre que no li deixa racons per orejar, ha vist una taca vermellosa en el cap de la vint-i-vuitena línia. L’estranyesa li ha durat poc perquè, tement la mort accidental d’un moscard, s’ha mirat el caire de la mà dreta i hi ha trobat les restes de l’insecte.

Mentre es rentava les mans es demanava com havia pogut arribar fins allí el moscard, com havia pogut caure en una trampa no prevista. Devia ser un moscard tocat o poc destre, de natura fràgil, qui sap. Tants intents per caçar-ne com sigui sense cap resultat positiu i un d’ells cau en combat de la manera més absurda i impensada.

No ha pogut evitar una pujada discreta d’alegria, però ben aviat el conat joliu ha esdevingut expressió aspra en pensar que el llibre que llegeix amb tanta fruïció acabarà sent, per ell, el llibre del moscard mort accidentalment.