marginàlies

Cartes rebregades i tirades pel destinatari davallen en torrent pel puig sentinella per desesperar la rutina que paralitza la punta de la ploma d’escriure en mans de la insensatesa.

Els rumors més maliciosos sobre l’origen d’aquesta allau de mots intolerablement negligits han entrat a les butxaques del vilatans per discutir-ho amb la xavalla que va de bar en bar i cada cop més empobrida i injuriada.

L’elegància de qui dorm, aliena al terrabastall, arma conversa amb la parla embarbussada de les tortugues que, a contracor, ajornen un cop més el començament de la hibernació.

A la solitud del ganivet que no es vol perdre l’espectacle no la desarma el ball provocatiu de la carn que es voldria abandonar a la lascívia com ha fet el fred més novell tot desafiant el tacte.

Indiferent a tot, la pluja manefla s’encabota a distreure el neguit del rellotge que espera la pedrada.