Ses mans encara li fan olor de peix, una olor que considera ofensiva, després d’haver-se-les rentat un grapat de vegades –el vinagre, la llimona, el sabó i l’oli hi ha fet poca cosa-, quan mira fixament la fotografia d’ella, mig cos en amunt, davant una serralada de verd sumptuós que li costa situar. Feia anys,
Sota l’esguard permanent d’en Moixetmeu i na Llamp, la parella de moixos que comparteixen l’entremaliadura sàvia dels meus preceptors, hem jugat a bolles amb el major. Hi ha jocs que mai no moren encara que malauradament prenen noms externs que els debiliten: el joc de bolles, així de genèric i exacte, ja fa temps que
Avui fa 129 anys que va néixer a Capriasca, Suïssa, Alfonsina Storni, poeta i escriptora argentina, que obrí el postmodernisme d’aquest país. Va fer sentir amb la màxima potència la seva veu de dona quan cap vent hi bufava a favor, ans al contrari. No va viure gens plàcidament, Alfonsina, car va tenir una infància
Ara mateix en el planeta hi ha uns vint-i-cinc volcans actius d’intensitat diversa. Prop de nosaltres tenim els d’Etna i Stromboli, i més amunt, a Islàndia, el Fagradalsfjall. De tots ells, ara per ara, el més malavidós és el Nyiragongo, a la República Democràtica del Congo, que ha fet evacuar la ciutat de Goma, d’uns
Avui és el Dia Mundial de la Celiaquia i ja sé que serveixen de poc, aquestes diades que haurien de ser monogràfiques, però en el meu entorn immediat, entre familiars i amics, la intolerància al gluten és ben present i per això, en un dia com avui, em sembla molt adient fer una pinzellada, només,
El botxí de París, el que feia anar la guillotina, durant el ple de la Revolució Francesa –temps esplendorós per a aquest aparell executador adorat tant que se’n feien penjolls i arracades- era en Charles-Henri Sanson, el “Grand Sanson”, fill de botxí i més tard pare i padrí de botxins, una dinastia botxina que s’inicià
Acabat d’aixecar-se, va de cop a la terrassa de la cuina per veure quin dia fa. Mira a l’aire i s’adona de la capota grisa que cobreix el cel. Gairebé amb la fulgència del llamp, recorda els dos fills i la dona que deixà ja fa quinze anys a Tetovo, a Macedònia, i encara sent
Prendre fua i obrir solcs entre els mots que sempre esperen, que viuen a pler en els plecs del silenci que millor coneix els cellers i els racons de l’ànima. Envestir sense confiar en ningú, desafiant el tremir dels nadons i dels morents tot enyorant les ales i les brànquies per no descartar cap medi
Avui fa 96 anys que va néixer Josep Maria Llompart, l’homenot josepplanià que no ens cal oblidar, que hem de continuar fent ben present, sobretot, en dos vessants en els quals excel·lí, el cívic i el literari. I en un dia com aquest en què la seva presència es manifesta amb més intensitat, pot fer
Només són dos moscards, els tenc ben controlats. No em deixen llegir, em sobrevolen el cap com si hi dugués una merda acabada de fer. Adesiara, em brunzen a les orelles impertinentment, com si m’advertissin que a qualsevol instant poden atacar . El seu brunzit desesperant entra al cervell com si fos ca seva. El
Diuen que Robert Mitchum, tot i la severitat del seu rostre i posat en les més de cent pel·lícules en què va participar durant la cinquantena d’anys que es dedicà a la interpretació (des del 1943 al 1995), era cordial i afectuós, culte, amant de la música i de la literatura, que mai no consentí
Avui fa 156 anys que a Espanya s’atorgava el primer “privilegio de invención” a una dona, això és una patent, a partir del qual es podia explotar un invent i les seves millores en exclusiva. Aquesta primera dona era Fermina Orduña, una madrilenya, i el seu invent patentant un “Carruaje para caballerizas para la conducción
No s’hi veu cap horitzó en el pensament que li temperi l’ànim i per molt que s’hi esforci dins el seu cap només hi veu la paret del torrent que travessa la vila ocupada per un esbarzer esplendorós que el convida a menjar mores quan no n’és el temps. Vol entrar en la peça de
Vaig entrar en l’atmosfera de Franco Battiato molt tard, fa relativament poc, quan ja no es passejava pels platós de televisió que tractava –o a mi m’ho sembla en veient-ne alguns videos- amb el sarcasme propi de qui sap que les càmeres no es faran gens a prop del cor d’allò que vol transmetre. Arribar
Avui se celebra el «Día das Letras Galegas», institucionalitzat l’any 1963 per la Real Academia Galega per tal de retre homenatge a un creador o a una creadora en gallec que hagi hagi excel·lit o bé que s’hagi destacat en la seva promoció i defensa, amb la particularitat que la persona homenatjada ha de fer