marginàlies

No s’hi veu cap horitzó en el pensament que li temperi l’ànim i per molt que s’hi esforci dins el seu cap només hi veu la paret del torrent que travessa la vila ocupada per un esbarzer esplendorós que el convida a menjar mores quan no n’és el temps. Vol entrar en la peça de Debussy que l’acompanya, però un borinot enze aparegut de sobte li pren tota l’atenció que és capaç de manifestar. S’aixeca pesarosament de la butaca on hi acaba de fer la becaina per espantar l’insecte i en haver-se posat dret sent el cap que li roda, com si nedàs, com si s’hagués separat del seu cos i fes el mort en una mar poc amable; com si l’haguessin tirat a un oceà per fer d’ampolla amb missatge. S’adona el borinot que aquell home aclaparat per la inquietud és un pedaç a punt de caure i s’hi planta entre cella i cella, com si li volgués llegir el pensament i, efectivament, li veu clarament l’esbarzer de la paret del torrent i pensa que ben bé podria pol·linitzar-lo. I s’hi llança, i en comptes de trobar l’esbarzer, el borinot enze es troba dins un una bassa putrefacta que bull pesarosament com la lava però l’aire d’aquella mena de cova on ha parat i que no li costa identificar com el cervell de l’home atordit, és glaçat. Espantat, pren cap a un ull i el colpeja insistentment per veure si hi podrà fer forat i fugir, però no troba la pel·lícula tova que esperava. En el seu vol desesperat topa per tota la volta cerebral fins que, exhaust, cau sobre la porqueria. I just en aquell moment, l’home atordit que, efectivament, ha caigut a terra, es frega un ull que li cou de forma gens acostumada, com si hi tingués un pom d’agulles, molt imperativa i absoluta. Després de calmar la coïssor recobra el senderi i torna a sentir com li agrada Debussy i s’adona que en el seu pensament s’ha obert un panorama quiet i aquietador. Encalmat, recuperada la serenor es diu que en haver acabat Debussy escriurà el somni que acaba de tenir, d’un borinot enze que havia confós la seva cervallera amb un esbarzer.