marginàlies

Avui fa 156 anys que a Espanya s’atorgava el primer “privilegio de invención” a una dona, això és una patent, a partir del qual es podia explotar un invent i les seves millores en exclusiva. Aquesta primera dona era Fermina Orduña, una madrilenya, i el seu invent patentant un “Carruaje para caballerizas para la conducción higiénica de las burras, vacas o cabras de leche para la expedición pública.

Es tractava, per tant, d’un carro que no transportava llet amb les màximes condicions higièniques possibles aleshores, sinó que transportava els animals, fet que permetia escurçar al màxim el temps passat des de la munyida al del consum preservant, així, les condicions òptimes de la llet. D’altra banda, en el carro d’Orduña  els animals menjaven pinso de gra sec i disposava d’una caldera d’aigua calenta que permetia conservar la llet a la temperatura adequada durant vint minuts.

Fermina Orduña era inventora i el 1865 va ser la primera a aconseguir enregistrar el seu invent al seu nom, però això no vol dir que sigui la primera inventora. Ben segur que n’hi ha hagut moltes altres que necessàriament havien de passar pel seu pare, espòs o germà a fi de patentar el que elles havien ginyat.

Si no fóssim com som, Fermina Orduña seria una més entre moltes altres dones inventores i ara no caldria recordar-la com la primera a obtenir una patent. Hem canviat molt però no hem arribat on cal arribar.

No sols això, sinó que la sagnia de les dones víctimes de la violència del mascle segueix envilint-nos.