marginàlies

Prendre fua i obrir solcs entre els mots
que sempre esperen, que viuen a pler
en els plecs del silenci que millor
coneix els cellers i els racons de l’ànima.

Envestir sense confiar en ningú,
desafiant el tremir dels nadons
i dels morents tot enyorant les ales
i les brànquies per no descartar
cap medi i ser ara talp, suara
balenó i aligany en néixer el dia.

Salpar solcant el lloc fangós dels dubtes
i demanar-te si ens cal témer res,
si convé atendre cap temença gran,
si de la malaurança que ens encercla
des que descobrírem la parleria
dels buits entre paraules se’n pot treure
cap més lliçó que no sigui fillastra
de la recança o hereva de la por.