EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

És normal…?

1

Sovint com a pares, tiets, mestres, educadors… ens fem preguntes sobre el desenvolupament integral de l’infant. Si es normal que a tal edat facin això o facin allò.

La evolució es crucial durant els primers quinze mesos en quant a les adquisicions motores. Es donen més canvis amb profunditat. Vegem-ho a continuació:

Primer mes

Trobem que el nadó té hipertonia* a les extremitats i la hipotonia** al cos del bebé. Durant el primer mes, anirà progressant, ja que no doblegarà tant les cames i els braços; el cap encara caurà cap endarrere.

En posició bocaterrosa es podrà veure una extensió i flexió de les cames intermitent que provoca una reptació. Molts nadons quan són al bressol, acaben xocant el cap contra el capçal perquè aquests moviments reflexos de tensió i extensió fan que es desplaci cap amunt.

El reflex de prensió i el nadó és capaç de resseguir un objecte situat a prop seu fins a un angle d’uns 90º.

Hipertonia: És l’augment del to dels músculs

Hipotonia: És la disminució del to muscular

 

Segon mes

Encara podem trobar hipotonia a l’esquena. L’infant encara no aguanta el cap perquè no té prou força a l’esquena. En canvi, si se’l manté assegut, encara que li “balli”, el pot mantenir dret només per uns intants.

També trobarem hipertonia a les extremitats, la posició fetal l’ha perdut força i encara està un pel flexionat. 

Quan l’infant es posa de bocaterrosa, aixeca una mica el cap fins a un angle proper als 45º

La prensió va desapareixent i acostuma a tenir les mans obertes. Segueix l’objecte que té al davant fins a un angle d’uns 180º

Tercer mes

Les espatlles del bebè han guanyat to muscular, i sostenen el cap tot i que la regió lumbar sigui feble i no pugui asseure’s.

Les cames encara no estan del tot estirades, de manera que el bebé reposa sobre el llit amb tota la pelvis per la part de les extremitats només pel taló.

Ja comença a conèixer les mans i s’exercita per conèixer-les millor. Les apropa i les allunya, les obre i les tanca. No existeix encara una intencionalitat d’agafar cap objecte, però quan entra en contacte amb un, l’agafa i és capaç de seguir l’oobjecte girant d’un costat a l’altre.

Quart mes

Quan se’ls posa de bocaterrosa, recolzat sobre els braços per tenir més força, aixeca el cap fins a formar un angle d’uns 90º amb la superfície on està estirat.

L’esquena agafa mçes força i quan se l’incorpora des d’una posició d’estirat, el cap segueix el cos i ja no li cau i deixa d’haver-hi cifosi (és una curvatura anormal de la columna vertebral a l’alçada de la regió dorsal).

Ja comença a girar-se i fer la volta, i es pot posar de costat. El sistema nerviós, encara immadur li fa fer moviments d’extensió i flexió sense voluntat pròpia.

Pel que fa a la prensió, als quatre mesos el coneixement de la mà i el perfeccionament a la vista l’empenyen a intentar agafar els objectes.

Cinquè mes

L’esquena ja no es corba. En posició de bocaterrosa, es pot incorporar, recolzant-se amb tot l’avantbraç, per aixecar encara més el cap i amb més seguretat que al quart mes.

L’infant ja pot estirar i arrosar les cames com si pedalegés. Si l’agafem per la cintura i se’l manté dempeus, pot mantenir la posició dreta, com si aguantés bona part del pes. Quan està de bocaterrosa, aixeca els braós i les cames i fa “l’avió”.

Ja comença a fer la prensió voluntària. Pot dirigir la mà cap a on vol i agafar un objecte. La prensió és palmar, això vol dir que els objectes els agafa amb els dits, sinó que els situa sota el palmell i tancant la mà aconsegueix fer-se’l seu.

Sisè mes

Quan l’infant està bocaterrosa encara s’aixeca més i pot recolzar-se amb l’avantbraç – una acció que ha après al cinquè mes-. això permet que li sigui fàcil elevar-se encara més.

Si l’infant està panxa enlaire, es pot incorporar una mica el cap i aixecant-lo respecte de la superfície on reposa. Ha descobert ja els peus i es passa llargues estones jugant-hi.

Quan està dempeus i agafat per la cintura, arronsa i estira les cames una vegada i una altra, fent un moviment molt similar al de saltar. S’anomena estadi del saltador.

A la prensió, ja la domina de forma voluntària. Agafa allò que veu però no cerca el que desapareix del camp de visió.

Setè mes

Ja pot mantenir-se assegut sol però necessita les mans per apuntalar-se i sovint, estira els braços cap endavant per buscar l’equilibri. Si té suport, pot alliberar els braços i fer servir les mans per jugar.

Canvia de posició quan està estirat, es capaç de girar-se cap a un dels costats. S’entreté jugant amb els peus i els pot llepar.

Pel que fa a la prensió s’inicia amb més precisió, amb pinça inferior, agafa l’objecte entre el dit gros i el dit petit. Agafa i deixa objectes a voluntat.

S’entusiasme amb els descobriments i s’entretè passant-se les coses d’una mà a l’altra, picant els objectes entre ells, agafant-ne un i deixant-ne un altre, perquè ha assolit el relaxament voluntari de la mà.

Vuitè mes

Ja pot asseure’s tot sol i és capaç d’estar´se assegut sense que l’ajudin. El to muscular i el coneixement que va adquirint de si mateix li ho permeten.

Si està en posició de bocaterrosa pot aixecar el cos i sostenir-se només amb els peus i les mans.

Pel que fa a la locomoció, gira rodant el cap a un costat i cap a un altre, rodant sobre si mateix.

És també capaç de seguir la trajectòria dels objectes i malgrat que desapareguin del camp de visió, sap que no desapareixen del món i els reclama.

Amb la prensió, el dit índex comença a tenir independencia respecte als altres dits de la mà i pot fer-ho servir, i inicia així el fer la pinça.

Novè mes

Ja pot començar a gatejar. Hi ha diverses maneres, alguns bebès ho fan asseguts i fent força amb els talons i les mans, impulsant-se i saltant sobre els malucs. Es pot posar dret, agafant-se a la pota d’una cadira, a la xarxa del parc…

A la prensió, es fa la pinça, tot i que d’una forma més rudimentària. Agafa els objectes que li atrauen l’atenció i els busca quan no els troba.

Dona els objectes a les persones del voltant, ja sigui perquè li demanen o per iniciativa pròpia.

Desè mes

L’infant ja gateja cap endavant, amb les mans i els genolls recolzats al terra. Ja fa intents de caminar tot sol, agafant-se als mobles que hi ha al seu entorn.

A la prensió, la pinça ara ja és més precisa i la fa amb la punta dels dits.

Dels 11 als 14 mesos

A partir dels 11 mesos, l’infant gateja de tal manera que ha evolucionat de manera que ara pot fer la marxa de l’ós gateja, sense recolzar els genolls a terra; això fa que els moviments siguin més ràpids. També comença a caminar agafant-se dels mobles o de les persones que l’envolten. També es pot deixar anar i caminar sense ajuda i pot ajupir-se i recollir objectes del terra sense caure.

A la prensió, el domini de mà es cada cop més bó i l’exercitarà posant en marxa també el coneixement de l’espai: obre i tanca ampolles, posa i treu objectes, encaixa figures dins d’un motlle i es passa els objectes d’una mà a l’altra amb facilitat ja que coordina bé els moviments.

Com que ja té assolida la independència del dit índex respecte de la mà farà que en l’exploració de tots els racons de la casa i farà que posi el dit a tots els forats que trobi. S’anomena exploració de la tercera dimensió.

Dels 15 als 18 mesos

L’infant ja camina sol, però l’equilibri encara és deficitari. El domini de la marxa li amplia el camp de mires, i li crida l’atenció enfilar-se perquè sent curiositat per l’altura. Pot pujar escales acompanyant-se de les mans, i gateja si va sol.

 

Pel que fa a la prensió, apila fins a dos cups l’un sobre de l’altre. Menja sol malgrat que els estris encara no els pugui utilizar adequadament. Ja sap passar les pàgines d’un llibre i pot reproduir un traç fet per un adult.

 

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari