Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
No sé si ho havia comentat aquí alguna altra vegada: m’encanta rentar plats. Rentar-los a mà, vull dir. I a pèl; és a dir, sense guants. I en quantitat; com més n’hi hagi, millor. Després dels plaers que es deriven d’un bon dinar de festa a casa –millor encara si és en companyia d’amics o
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia (vegeu, per cert, aquí). El català, del mestre Màrius Serra, i el castellà del mestre Fortuny. * Cualidad que duplica la bondad: BREVEDAD * Da más juego que la biblioteca: LUDOTECA * Espasa
Fa dies que us vull parlar d’un Bloc molt especial. Un Bloc singular, ple de detalls senzills i delicats escrit per una persona que també, com no podia ser altrament, és força especial. Em refereixo al Santi Pau, un company meu de feina fins que fa un parell d’anys ell i jo ens vàrem jubilar amb
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven i aquí la relació completa de frases de merda fins al 15 de novembre. • A veure, és com tot… (16.11.15) • Sembla que era ahir (17.11.15) • Més val aquí que a la farmàcia (18.11.15) • L’àrbitre estaba comprat (19.11.15) • Contra
Ostres, quin disc més deliciós que acaba de publicar Joan Isaac! L’ha titulat “Joies italianes i altres meravelles” i, realment, us asseguro que el nom no és gens exagerat i que fa justícia al que conté: una pila de sorpreses d’allò més agradables. Ja fa temps que en aquestes Totxanes vaig fent atenció a Joan
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Tinc la impressió que una de les bones notícies de la passada Nit de Santa Llúcia va ser la concessió del premi Sant Jordi de novel·la a Pep Puig, un autor de bibliografia no gaire extensa que, si hem de fer cas del que diu el “Qui és qui de les lletres catalanes” es guanya
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
El dimecres de la setmana passada la bona gent de Vilaweb publicava el meu comentari dels diaris complets de Jaime Gil de Biedma que l’editorial Lumen acaba de publicar. L’enllaç a l’article en el portal és aquest. Però si preferiu donar descans al botó dret del ratolí el trobareu reproduït just a continuació. Que tingueu
* 7 de gener: es mor Gaspar Aguayo, llibreter del Guinardó i revitalitzador de les bitlles tradicionals catalanes. Tenia 82 anys. * 16 de gener: es mor el compositor Augusto Algueró. Tenia 76 anys. * 30 de gener: es mor el periodista esportiu Andreu Mercé Varela. Tenia 92 anys. * 3 de febrer: es mor
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
El qui em segueixen per les xarxes socials o per aquest Bloc ja saben que fa mooolt temps que vaig dient que España ho tindrà molt negre el dia que marxarem. Per això, precisament, perquè en són molt conscients, vaig repetir quasi “ad nauseam” que, senzillament, ESTAN CAGATS. Ho vaig dir en aquest apunt de
Edicions La Campana acaba de publicar “L’avi Ninus”, de Xavier Baladia, i la bona gent de Vilaweb em va demanar si podia escriure’n un comentari. Ho vaig fer de seguida i amb molt de gust (el llibre és una veritable delícia) i, efectivament, va aparèixer publicat pocs dies després (vegeu aquí). Per si no el