Aquest mes de juny he publicat un total de quinze nous apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) Quatre coses sobre “L’home manuscrit”, de Manuel Baixauli. (vegeu-lo aquí) * 2) Quatre paraules sobre els 10 anys dels blocs de Vilaweb. (vegeu-lo aquí) * 3) Les cançons catalanes de 2013 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) (n’hi
El dijous l’Assumpció Maresma em va trucar per demanar-me si podia preparar en nom de la comunitat de blocaires de MesVilaweb quatre paraules per dir en la festa de celebració dels 10 anys dels Blocs que es va fer anit a la Factoria Damm de Barcelona. Obedient de mena com sóc vaig preparar el següent text que com no
No som perfectes, tu: borbonejo. En les coses del llegir borbonejo. Vull dir que, com li passava a aquell Borbó “campechano” i pinta que fa poc ha plegat i que era incapaç de fer dues coses simultàniament com, per exemple, caminar i mastegar xiclet, sóc incapaç de portar amb un mínim d’atenció dues lectures en paral·lel.
Quan jo tenia 10 o 11 anys -suposo que deuria ser de resultes dels Jocs Olímpics de Roma de 1960- vaig començar a sentir-me atret pels rècords de velocitat. Recordo que havia reservat els dos últims fulls d’una llibreta escolar per anotar les evolucions dels rècords mundials de natació i d’atletisme i que procurava estar al corrent de
El dia 15 de maig de 2008 es va fer al Palau Robert de Barcelona la presentació del llibre que havia guanyat el Premi de la Crítica Catalana a la millor novel·la publicada l’any anterior. Aquest premi -i sis o set més per la mateixa època- va anar a mans de Manuel Baixauli per “L’home manuscrit”. Com a membre
Aquestes Totxanes i el seu autor es solidaritzen amb la idea que han posat en pràctica a can Vilaweb per tot el dia d’avui: les imatges dels Borbons de cap per avall. Una proposta inspirada en el que es pot veure en el Museu de l’Almodí de Xàtiva i que s’explica aquí. (N’hi ha més) A
Fa uns mesos em va arribar la notícia que s’havien començat a organitzar unes visites guiades a la Basílica de Santa Maria del Pi. Una iniciativa d’allò més interessant perquè, a part d’una passejada pels racons menys coneguts de l’església, l’oferta inclou la pujada al campanar, un dels més alts -si no és el més alt-
Estimadíssima Mila: Avui, dilluns 16 de juny de 2014, és un dia important per a mi i m’agradaria atorgar-li el relleu que em sembla que li pertoca adreçant-te aquesta carta. La que fa el número tretze de les que t’he escrit fins ara. Si mai arribes a llegir aquestes ratlles m’apresso a recomanar-te que no perdis el temps buscant per agendes i calendaris la raó per
El passat dimecres els bons amics de Vilaweb varen penjar en el seu portal aquest llarg article sobre les meves experiències i records personals dels quatre festivals de rock que es varen celebrar a Canet entre 1975 i 1978.L’article el vaig titular “La música, la follia, la nit… és a dir, Canet Rock”, l’enllaç a la pàgina de Vilaweb
Ara fa dotze anys, més concretament en el suplement de Cultura del diari Avui del 4 d’abril de 2002, es va publicar la meva crítica del llibre “Verso”, de Manuel Baixauli (Bromera, 2001), guanyador del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2001. Ja vaig explicar aquí que aquests dies estic en plena relectura de l’obra d’aquest interessant autor valencià
El mes passat la bona gent del Club Palindromista Internacional va organitzar la seva trobada anual que en aquesta ocasió ens va portar a l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat. Els habituals d’aquestes Totxanes ja saben de què va la cosa perquè n’he parlat en altres ocasions.L’A. i jo procurem no perdre’ns cap edició. Són
Digueu-me intransigent, mal geni i tots els qualificatius que us vinguin al cap, que segurament tindreu raó. Però he de confessar que com més vell em foto menys tolero la informalitat de la gent. I em sembla que ho tinc complicat, això, perquè l’actitud de no respectar la puntualitat en començar els actes -començant pels seus mateixos organitzadors- és un mal costum que
No recordo si ja havia explicat aquí o en alguna altra banda l’atracció que sento des que era ben petit pels signes físics que evidencien el pas del temps. Em vénen ara a la memòria, per exemple, aquells venerables graons d’accés a les estacions del Metro de Barcelona de fa molts anys, fets amb una pedra de color gris fosc amb fragments incrustats d’un material que
Dissabte de tancament de mes. I de setmana, és clar. Una setmana que, per cert, a efectes d’activitat en aquest Bloc ha estat més aviat magra, ho reconec. Tot i que us asseguro que aquest venerable jubilat no ha parat de trescar ni un sol instant.Ja fa una setmana ben bona que he començat a posar en solfa un dels