Totxanes, totxos i maons

Un dels rituals de cada any és la presentació de les novetats editorials que el gremi ha produït després de la darrera trobada i aquesta vegada no ha estat pas una excepció. Ben al contrari.

Així doncs, la meva biblioteca palindromística s’ha enriquit amb quatre novetats que us detallo tot seguit:

* “La breve verbal”, de Sylvia Tichauer (Editorial Praxis, 2013). El llibre aplega prop de 500 palíndroms creats i il·lustrats per aquesta prolífica autora xilena que, al meu parer, és una de les creadores de frases-mirall més fines i elegants que tenim en actiu ara mateix.

Perquè us feu una idea de l’obra de Tichauer us recomano que entreu aquí i que activeu l’enllaç que s’hi inclou: aquest.

Sylvia Tichauer resideix des de fa uns anys a Alemanya i té un Bloc -de nom “La breve verbal”– de visita obligada on cada dia incorpora un palíndrom nou i una imatge que l’il·lustra. El trobareu aquí i fareu santament d’enganxar-vos-hi.

* “131 palindromo ariketak”, de Markos Gimeno Vesga (autoeditat aquest any via Verkami (vegeu aquí). Un altre gegant de la palindromia, en aquest cas en llengua basca. El llibre aplega un conjunt de 131 problemes plantejats amb un enunciat enigmàtic i unes pistes que indiquen el nombre de lletres que conté cada una de les paraules de la solució. Una solució que, com no podia ser altrament, té sempre el format de palíndrom.

Markos Gimeno té també un Bloc (aquest) que és molt seguit en el País Basc i en el qual cada setmana publica enigmes com els que ha aplegat en el llibre.

Per cert, m’oblidava de dir-vos que si no us en sortiu no us heu de desmoralitzar perquè el llibre es distribueix amb un quadern adjunt que conté les 131 solucions traduïdes al català, anglès, francès i castellà.

* “Los palíndromos musicales. Música reversible: de la Edad Media al siglo XXI”, de Jesús Lladó Parellada (Editorial Praxis, 2014). Una completa i curiosa guia per conèixer com en totes les èpoques hi ha hagut compositors que s’han sentit atrets per la màgia dels miralls incorporats a la seva música.

El primer palíndrom pentagramàtic que es coneix prové del segle XIV, en plena eclosió de la polifonia. El va escriure Guillaume de Machaut i es titula (com no podia ser altrament) “Ma fin est mon commencement”. Després Lladó ens passeja pel Renaixement, el Barroc, el Classicisme i el Romanticisme fins arribar al segle XX i a ara mateix, amb noms com Berg, Hindemith, Stravinsky, Boulez, Webern, Paul Simon, Sigur Rós o Soundgarden, entre molts altres, fins arribar al “Canon palindròmic”, del músic català Xavier Puig (1973) amb un text fet per l’escriptor Xavier Moret que també palindromeja, cosa per la qual podem dir que aquest Canon és un dels pocs casos que es coneixen de composició que respecta les lleis de la simetria tant pel que fa a la música com al text.

El llibre es tanca amb una imprescindible “guia de l’audició” que ajuda a situar i documentar tots els fragments musicals dels quals s’ha parlat en les pàgines anteriors.

* “18081 palíndroms catalans”, recopilats per Jesús Lladó.  Aquesta és, sense cap mena de dubte, la joia de la corona de la palindromia catalana. El document que aplega el contingut d’una base de dades viva i amb creixent activitat creativa que, de moment, ha arribat a la xifra capicua de 18081 però que anirà engrandint-se.

De moment recopila la feina de trenta-sis palindromistes, alguns ja traspassats però la majoria en plena activitat (vegeu, si no, l’enllaç que us proposo més amunt al compte @Palindromistes de Twitter), cosa que ens ha de fer esperar successives ampliacions d’aquest extraordinari document en dates no gaire tardanes.

La tasca de Jesús Lladó, l’actual responsable de coordinar el projecte i ordenar tot el material, és altament meritòria  però és just recordar -com fa el mateix Lladó en el pròleg- el mèrit dels pioners. I, més concretament, de dues persones que avui, dissortadament, ja no són entre nosaltres: Ramon Giné (1920-2003) i Josep M. Albaigés (1941-2014).

A diferència dels llibres a què he fet referència més amunt  -que, per entendre’ns, si els voleu obtenir els haureu de comprar- els “18081 palíndroms catalans” estan penjats a la xarxa (el trobareu aquí en format pdf) a l’abast de tothom.

Feu-me cas, baixeu-vos el document i gaudiu-lo, que val molt la pena.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!