Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

1 de juny de 2014
0 comentaris

Josep Pla de conversa.

Dissabte de tancament de mes. I de setmana, és clar. Una setmana que, per cert, a efectes d’activitat en aquest Bloc ha estat més aviat magra, ho reconec. Tot i que us asseguro que aquest venerable jubilat no ha parat de trescar ni un sol instant.Ja fa una setmana ben bona que he començat a posar en solfa un dels apartats de la meva llista de feines post-jubilació més ambiciosos i de llarg recorregut: revisar, seleccionar, endreçar i catalogar l’enorme quantitat de papers, documents, objectes i altres meravelles que des de fa una pila d’anys vaig atresorant/entaforant pels diversos altells, armaris, calaixos i racons de casa.

He començat per un parell d’altells (sí, sí, ja ho sé que en català es diu “terrabastall”) en els quals guardo revistes antigues, llibres religiosos heretats de tietes pies i difuntes, retalls de premsa amb crítiques i entrevistes a escriptors i altra paperassa similar que ens molts casos es remunta fins als anys 60 del segle passat. Val a dir que la primera part de la feina la vaig enllestir el dimecres i que, vistos els resultats, estic molt satisfet perquè la feinada (i el cansament) que ha comportat s’han vist generosament recompensats… Però això ho explicaré amb una mica més de detall en un proper apunt.

Les poques estones que em quedaven lliures les ha monopolitzat un llibre sobre Josep Pla que coneixia de lluny però que mai havia aconseguit tenir-lo i, per tant, llegir-lo. Em refereixo a “Pla de conversa”, que porta un subtítol d’allò més adient: “Allò que Josep Pla no va escriure”. L’autor és Josep Valls, un home relacionat de manera molt estreta amb l’Hotel Empordà de Figueres i l’Almadraba Park Hotel de Roses i, més concretament, amb el seu fundador Josep Mercader i amb la persona que el va succeir després de la seva prematura mort: Jaume Subirós. (*)

“Pla de conversa” és una espècie de dietari que s’inicia el 14 de març de 1973 -quan l’Hotel Empordà comença a funcionar a les ordres de Mercader, que n’esdevé el propietari- i s’acaba el 24 d’abril de 1981, data de l’enterrament de l’escriptor. Durant aquells vuit anys, tant a l’establiment de Figueres com al de Roses, Pla hi va passar llargues temporades amanides amb una infinitat d’àpats i de converses que Josep Valls transcriu de memòria i sense l’auxili de cap gravadora de la qual el nostre homenot es declarava enemic acèrrim.

El resultat de tot plegat és un llibre deliciós que aconsegueix el miracle de fer-nos sentir la veu i el capteniment general de Josep Pla en aquesta part final de la seva vida.

Val a dir, però, que en entonar aquest elogi entusiasta de “Pla de conversa” trenco un dels meus principis a l’hora de comentar llibres. Un principi que em priva de parlar d’obres de distribució restringida o que, senzillament, no estan a la venda i, per tant, són de difícil accés per aquell lector que, atret pel meu comentari, vulgui accedir al llibre.

La història editorial de “Pla de conversa” és, si més no, curiosa: una part va ser publicada per entregues l’any 1981 al diari gironí El Punt i posteriorment van aparèixer fragments en dos llibres més: “Josep Pla inèdit” i “Josep Pla, converses a l’Empordà”. Finalment l’any 1997, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor, es va editar el dietari íntegre, revisat, augmentat i en un sol volum, que és el que finalment ha arribat a les meves mans.

Així doncs, fa disset anys que “Pla de conversa” va ser publicat per Brau Edicions amb el suport d’El Punt, els supermercats Valvi, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Desconec si el llibre està disponible a la Xarxa de Biblioteques (si fos així correu a demanar-lo en préstec) i el meu desconeixement es deu a que, gràcies a tenir amics bons i generosos, no vaig tenir necessitat d’esbrinar maneres de trobar-lo: el coblocaire Josep M. Sansalvador, de Sarrià de Ter, responsable del Bloc “De res, massa” (frase planiana que, per cert, apareix en aquest llibre) era propietari d’un parell d’exemplars i me’n va regalar un.

Un regal excels que mai t’agrairé prou, Josep Maria.

——————————————————————————————-

(*) Si voleu ampliar informació sobre Josep Mercader i el seu successor us recomano també “Històries del Motel. 50 anys de l’Hotel Empordà”, de Miquel Berga, editat per Ara Llibres el 2011 (vegeu aquí).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!