Ahir em vaig trobar per sorpresa a la Rambla el meu amic Pep T. Des de fa una pila d’anys en Pep i jo som companys de, diguem-ne, empresa però les nostres feines ens mantenen allunyats. Ell a la ciutat de Lleida, on ara mateix ocupa un lloc de responsabilitat relacionat amb la gestió del conjunt monumental
Ja fa molt temps que segueixo de prop les coses que fa el Quico Pi de la Serra. Un seguiment que, val a dir, no m’exigeix grans dedicacions perquè, dissortadament, en la llarga carrera musical d’aquest home hi ha massa forats negres, massa períodes en els quals, ja sigui per voluntat pròpia o per força major, s’ha mantingut
La mort del poeta i filòsof (i unes quantes coses més) Agustín Garcia Calvo, esdevinguda dies enrere, m’ha fet venir a la memòria una anècdota que relaciona el seu nom (i un parell més que ja diré) amb el poeta i assagista (i unes quantes coses més) José Maria Valverde (la fotografia del qual il·lustra amb
Els diaris Ara i El Punt Avui d’avui publiquen un aclaridor article del magistrat i professor de dret Santiago Vidal Marsal en el qual es detalla el procediment a seguir per arribar a exercir el dret a l’autodeterminació partint de la base que “legalitat i legitimitat no són sempre la mateixa cosa”. Obriu la continuació de