No és nou d’ara ni és la primera vegada que ho dic: fa una pila d’anys que l’ajuntament de Barcelona s’ha convertit en una descomunal agència de publicitat i propaganda, en un infatigable organitzador de saraus i gresques sense aturador amb l’objectiu de convertir Barcelona en la ciutat que tot s’ho empassa, que tot ho entoma. Sobretot si ve de
Veig que avui el meu diari adopta la via de la conyeta en la mitja pàgina que dedica a la manifestació d’ahir convocada pel Grup Acte de Sobirania. Tot plegat, diu, una Cavalcada de Reis en versió estiuenca per acabar lliurant una carta -també als Reis- a les portes del Parlament (vegeu aquí). Tot són punts
Si tot va segons el previst aquesta tarda, cap a quarts de sis, l’A. i jo farem cap a l’Arc de Triomf per donar el nostre modest suport a la manifestació que convoca el Grup Acte de Sobirania (GAS) per demanar la independència de Catalunya (vegeu aquí). Com que no coneixem els detalls de l’envitricollat mapa organitzatiu
Era un personatge complicat, estrany. Però era el més gran. Es diu aviat però amb “Thriller” ens va deixar el millor disc de la història del pop. I avui encara ningú l’ha superat. El 4 de novembre de 2006 (vegeu aquí) vaig parlar d’alguns rituals particulars relacionats amb aquest meravellós disc. No sé si al llarg del
Tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Necesita tres manos para trabajar: MANICURA * Aneu a un concurs d’humor: ACUDIU (MS) * Trabaja por la causa: LETRADO (n’hi ha més) * Dícese del sol
Sembla que vivim una temporada rica en aniversaris. Ara fa vuit dies (vegeu aquí) celebràvem els cincs anys exactes de vida d’aquest Bloc i del començament oficial de MesVilaweb. I avui, amb aquest text que ara mateix esteu llegint, arribo als 1.500 apunts publicats des del 16 de juny de 2004. Qui m’ho havia de dir quan vaig començar… I ja
Tot i que ja he dit unes quantes coses -totes en sentit altament positiu (vegeu aquí)- sobre el disc de debut d’Anna Roig i L’ombre de ton chien, per acabar de confirmar el valor del seu treball em faltava encara veure com el defensaven en directe. Un requisit que el divendres passat vaig complir tot assistint al seu tercer -i penúltim- concert a Llantiol.
(La sèrie comença aquí) Gràcies a la família Josa, que hi va ser fa dos estius, l’A. i jo hem descobert la Fattoria Poggiolina Bassa (vegeu-la aquí), una granja dedicada l’agroturisme situada a la falda d’una petita muntanyola -“poggiolina”- envoltada de bosc i situada a un parell de quilòmetres del poble de Monsummano. Des del
Se’ns prepara una bona setmana musical, a l’A. i a mi. Aquesta nit no faltarem al concert d’Anna Roig i L’ombre de ton chien (vegeu aquí) a la sala Llantiol en el qual presentaran el seu magnífic primer disc i el proper dijous al vespre assistirem a un esdeveniment força singular que m’espero amb candeletes: un
Una de les paraules que han sortit més vegades als titulars dels diaris després de la constitució del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA), és “excel·lència”. Un concepte en el que ha insistit de manera molt especial Xavier Bru de Sala, el seu president. L’abril passat vaig parlar-ne aquí mateix (vegeu aquí) de resultes d’unes declaracions seves sobre la idea
Avui, festa del Bloomsday, jornada que tots els joycians del món tenen encerclada al calendari amb retolador vermell, diada de festa grossa a Dublin, es compleixen cinc anys exactes des que vaig escriure el meu primer apunt en aquest Bloc. Fou el mateix dia que Biel Mesquida va escriure “Homersea” (vegeu aquí), la seva particular -i molt
Quina meravella de disc el que acaba de treure Anna Roig i L’ombre de ton chien (vegeu-los aquí)). Quina delícia, creieu-me, les deu cançons -quatre en francès, sis en català, cap de farciment, totes amb substància- de debut de la nostra estimada coblocaire (vegeu aquí). A l’Anna Roig i L’ombre de ton chien els vaig conèixer a finals d’octubre en un
Llegeixo als diaris que l’escriptor barceloní Jordi Coca ha estat el guanyador del premi Sant Joan Caixa Sabadell amb “La nit de les papallones”, una novel·la en la que fa un retrat de la Barcelona nocturna de la dècada dels 70 i, més concretament, centrat, a tall d’homenatge, en la figura de l’artista de cabaret Christa Leem. (De fet, si hem de
(La sèrie comença aquí) Divendres. L’únic dia sencer que passarem a la Toscana en aquesta visita de primavera. El programa està calculat al mil·límetre: amb el Mitsubishi que hem llogat farem un circuit d’un centenar de quilòmetres que ens portarà a Pistoia, Prato, Vinci, San Miniato i Monsummano, el poble a tocar de Poggiolina Bassa, la casa rural on
“Ja n’hi ha prou. Al cap d’una setmana que el president de la Generalitat afirmés que l’única llengua de Catalunya que necessita reforç és la catalana, el Govern central ens imposava per decret una hora més de castellà. Tenim el país ja del tot castellanitzat, i el català que s’hi usa està extremament degradat, de