Totxanes, totxos i maons

Una de les paraules que han sortit més vegades als titulars dels diaris després de la constitució del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA), és “excel·lència”. Un concepte en el que ha insistit de manera molt especial Xavier Bru de Sala, el seu president.

L’abril passat vaig parlar-ne aquí mateix (vegeu aquí) de resultes d’unes declaracions seves sobre la idea de crear una distinció alternativa a la Creu de Sant Jordi més restrictiva, dedicada al món de la cultura i que premiés l’excel·lència. Unes declaracions al meu parer no gaire afortunades (almenys en la forma) però que insistien en el que sembla que serà un dels grans objectius de la gestió del CONCA: potenciar l’excel·lència. Una pretensió, m’apresso a dir-ho, ambiciosa i digna de tota lloança.

(n’hi ha més)

Però com que de teories i grans paraules el país va força embafat calia esperar una oportunitat per veure de quina manera aquesta honorable pretensió es plasmava en fets.

I l’oportunitat s’ha esdevingut amb la proclamació dels Premis Nacionals de Cultura, una competència que des d’ara entoma el CONCA i que, de moment, ja ha generat dos primers veredictes, corresponents a les modalitats de Còmic i de Literatura, que efectivament distingeixen unes propostes culturals d’alt nivell de qualitat i d’exigència.

El Premi Nacional de Còmic ha anat a parar a mans de Guillem Cifré (Barcelona, 1952) pel llibre “Artfòbia II” que aplega les il·lustracions que va publicar al suplement de Cultura de l’AVUI entre 2004 i 2007. Un premi que va a un llibre important i que, de retruc, reconeix la trajectòria d’un dels nostres autors de còmics més personals i originals.

(Per cert, als més carrosses el cognom Cifré els sonarà molt ja que el pare de l’artista ara guardonat dibuixava al Pulgarcito. Més concretament va ser el creador d'”El reporter Tribulete, que en todas partes se mete”)

El Premi Nacional de Literatura és, al meu parer, on es demostra de manera encara més diàfana l’opció del CONCA per anar més enllà de la qualitat -l’any passat es varen editar uns quants llibres destacables per aquest concepte- i premiar l’excel·lència. És a dir, distingir una obra que no només ho intenta sinó que  aconsegueix posar la nostra cultura al nivell de les cultures més exigents i creatives del món. Aquest llibre és “Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda”, de Jaume Pòrtulas (Barcelona, 1949), catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona, i l’ha editat la Fundació Bernat Metge.

Segons el veredicte del jurat (vegeu documents al final): “El llibre de Pòrtulas és una sàvia i competent explicació de tota la problemàtica del text homèric, tant des de la perspectiva filològica com històrica, i dels misteris que envolten la personalitat del seu autor. Un llibre que situa l’hel·lenística catalana al mateix nivell que els estudis internacionals.”

El repertori de Premis Nacionals abasta fins a disset modalitats els veredictes de les quals s’aniran coneixent de manera gradual durant les properes setmanes. Ara ja sabem els dos primers. Tant de bo els altres quinze vagin pel mateix camí.

El camí de l’excel·lència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!