Totxanes, totxos i maons

Quina meravella de disc el que acaba de treure Anna Roig i L’ombre de ton chien (vegeu-los aquí)). Quina delícia, creieu-me, les deu cançons -quatre en francès, sis en català, cap de farciment, totes amb substància- de debut de la nostra estimada coblocaire (vegeu aquí).

A l’Anna Roig i L’ombre de ton chien els vaig conèixer a finals d’octubre en un acte literari -el lliurament del premi El Lector de l’Odissea- a Vilafranca del Penedès i, tal com vaig explicar aquí (vegeu l’apunt), em varen fascinar a l’instant. Una fascinació que després d’escoltar el seu primer disc continua tan intensa com el primer dia.  (n’hi ha més)

I molta atenció, especialment, a l’Anna Roig (vegeu-la aquí), una cantant jove, de registre molt variat i amb una expressivitat que convenç i t’atrapa des de la primera audició. Tots els divendres d’aquest mes de juny, a dos quarts de dotze de la nit, Anna Roig i L’ombre de ton chien fan concert de presentació del disc a la sala Llantiol del carrer de la Riereta, al barri del Raval de Barcelona. Jo, per poc que pugui, no hi faltaré.

Però no és només l’Anna Roig. És, per exemple, “Auteclàssic”, l’extraordinari disc de Joan Isaac en el que interpreta cançons de Luís Eduardo Aute amb acompanyament de quartet de cambra i sobre el qual ara com ara em limitaré a secundar totalment el que comenta Joan Alcaraz al seu Bloc “A la brasa i al caliu” (vegeu-lo aquí): és el millor disc de Joan Isaac des d’aquella perla inoblidable editada el 2002 que es va dir “Joies robades”.

¿I que us he de dir del disc de debut d’El Petit de Cal Eril (vegeu-lo aquí) “… i les sargantanes al sol”? Un disc que, per cert, el noi gran de casa ja em recomanava mesos enrere demostrant el seu bon olfacte en aquests afers. Senzillesa, simplicitat, bon gust, talent, optimisme, ganes de viure i molta convicció en la feina és el que destil·len totes les cançons d’aquest vailet de Guissona. I aquest és només el disc de debut…

Però no s’acaben aquí les bones notícies. Hi ha també “Un cafè, setanta matins”, el disc d’Élena que creix a cada nova audició, els “Avions” (vegeu aquí) enregistrats en directe de Marc Parrot (quina feina més ben feta, per cert, a “Casal Rock”!), els sons balcànics de les “Històries desencantades” del grup Xazzar (vegeu aquí), la peculiar “Ensaladilla” que cuina La Increïble Història de Carles Carolina (vegeu aquí) o el folk amb accent de Lleida de Xavier Baró (vegeu aquí) a “Lluny del camí ral”. I m’aturo aquí per no fer més llarga la llista.

I no esmento els discos apareguts abans que tots aquests que acabo d’enumerar i sobre els quals ja he parlat en apunts anteriors (vegeu aquí): Mazoni, Víctor Bocanegra, Joan Miquel Oliver, u_mä, Remigi Palmero, Gertrudis, Lo Pardal Roquer, Artur Caravan…

Uf! Quina feinada que m’espera d’aquí a mig any quan hagi de confegir la llista dels discos catalans de 2009 que més m’han agradat (vegeu aquí).

Quina feinada… i quin gust de tenir-la!

(Ja ho deien els Supertramp l’any 1975: “Crisis? What Crisis?”)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!