Diu que avui surt la segona novel·la d’Ildefonso Falcones. Aquesta es veu que va de moriscos i que està ambientada a la Còrdoba del segle XVI. Diu que es diu “La mano de Fátima”. (n’hi ha més) I, pel que sembla, en aquesta ocasió no ha intervingut prèviament l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ai, Déu meu… —————————————————————————————–(escrit a
(La sèrie comença aquí) Sortim del convent de Sant Marc després d’admirar una vegada més l’Anunciació de Fra Angelico, una obra que, com tantes altres de Florència, té la virtut de posar-me al caire de la llàgrima. Contemplant aquella extraordinària escena protagonitzada per la Mare de Déu i l’àngel portador d’insòlites noves em ve a la memòria una cosa que he llegit
El dijous 21 de maig vaig donar (vegeu aquí) el primer avís. I avui és el mateix Màrius Serra, el pare de tot el projecte, qui en parla en un article a l’AVUI. Un article amb un títol valent i engrescador: “Què vol dir benèfic?”. Per si algú es troba en l’improbable cas que no hagi pensat
És ja tradicional que el TN Vespre del dia abans de la jornada de reflexió connecti en directe -durant l’estona aquella dels blocs electorals i la conya de la protesta del professionals- amb l’acte final de campanya dels respectius partits. Això implica que tot l’acte s’estructuri amb vistes al minut i mig que el candidat estarà gaudint del “prime time”… (n’hi
Gràcies a Déu que ja s’acaba, aquesta agonia. D’aquí a poques hores estarem en plena jornada de reflexió. És a dir, el retorn a la normalitat, sense bronques electorals. S’ha acabat ja la ronya de contemplar els rostres -i, ai las, els clatells- dels candidats (vegeu aquí) rivalitzant entre ells per veure qui és capaç de dir-la més grossa sense
De vegades la memòria genera curiosos aparellaments. A mi, per exemple, la imatge de la matança d’estudiants a la plaça de Tiananmen -de la qual avui es commemoren els vint anys- em porta el record del viatge a Xina del meu amic Quim T. En Quim hi havia anat en nom del Departament de Cultura de la Generalitat per preparar
Matí de dissabte a Florència. Són quarts de 10. Fa una estona que hem deixat el cotxe a la Fortezza da Basso, la imponent fortalesa construïda el segle XVI amb finalitats defensives i ara reciclada com a parc i pàrquing. Passem per Santa Maria Novella. Les obres d’urbanització i enjardinament de la plaça de l’església són quasi enllestides i puc fotografiar el conjunt (vegeu l’arxiu del final) sense
(La sèrie comença aquí)* Sobre què és assaig: “L’obra de Montaige, una part de l’obra de Fuster, per posar dos exemples clars: l’assaig, per tant, com a escriptura lliure, de reflexions, d’observacions, d’idees, que té la pretensió d’estar ben escrita, on els recursos literaris i l’ús del llenguatge són un element fonamental. Per tant, en
(La sèrie comença aquí) * Sobre l’estímul d’escriure en català: “Doncs sí, ser un escriptor en català és un estímul, perquè t’has d’esforçar més encara, has de ser encara millor, perquè ets més conscient que el que fas té un valor especial. Per a un país com el nostre, tan en precari sempre per la
Dels vint-i-cinc apunts que he escrit durant el mes de maig els 10 més visitats han estat: * 1) Puyol, Sostres i Carretero (reflexions dominicals). (vegeu-lo aquí) * 2) Mavi Dolç. (vegeu-lo aquí) * 3) Històries per quan deixem Espanya (1): “la Patria es tu deber”. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) “Que n’aprenguin”. (vegeu-lo aquí)* 5) “Un camí bellíssim d’estupefaccions…” (S. Sostres). (vegeu-lo aquí)* 6) Sobre