El sol en declivi pinta de rosa el pit del colom quan l’avió de paper comença a caure en barrina. Una parella d’estrangers que defugen la platja, en topar-s’hi, s’abracen com si ja lamentassin les víctimes d’una catàstrofe aèria. Alguns infants que juguen al parc també se n’adonen i obren desmesuradament la boca per tal
El pianista té una mà esquerra prodigiosa, però la timidesa el venç. El bar on toca el desmereix, però els amos que l’acaben d’obrir són amics de l’ànima i li han demanat per favor que hi faci un concert sabent que també hi aportarà la parròquia. Ell no cobrarà, és clar, que miren d’arrancar aquell
L’habitació que a casa destinam a estudi, adesiara es fa mereixedora d’un xafarranxo intens, sobretot de papers i els seus derivats, entengui’s diaris, revistes, fulls publicitaris diversos i altres documents difunts. Ser addicte a la lletra a voltes t’aboca a l’acumulació innecessària de material imprès, actitud que pot comportar una variant no pudenta ni exterminadora
Em surt dir-li pallasso i de seguida n’he de demanar perdó, perquè qui dejecta l’amic amb una copa de cava a la mà i set o vuit al cos -damunt d’altres tantes de whisky- és a anys llum de la grandesa i la transparència del clown. El rampell primer és acarar-m’hi, posar-me nas per nas,
Ahir de capvespre l’Obra Cultural Balear inaugurava la reforma del jardí de Can Alcover –Espai de Cultura, el casal obert a les arts que s’aixeca on visqué i morí el poeta Joan Alcover. L’entitat no vol que aquesta mena de clos per a esperits lliberts sigui la decoració de cap temple, ans al contrari: juntament
Els dies passen cossers, sense que res ni ningú els molesti. Cap bri de commoció els envidra l’esguard. Enterrem-los, doncs, que l’oblit els devori. Que d’ells no en quedi res per ser cremat, car les incineracions de paraules errades, de frases balderes, de substantius ratats i adjectius desmesurats creen niguls tòxics. I facem-ho de seguida,
Enguany fa cent anys que Gustau Gili editava a Barcelona “Cap al tard”, de Joan Alcover, un dels poemaris capitals de la literatura catalana del segle XX. En el pòrtic, el mateix Alcover afirma que: “Els déus que es passen la vida component-se els plecs de la túnica per afectar serenitat, no són autèntics. L’Olimp
Keats, vaig sentir que li deia una dona envermellida de cara, de parla anglesa, amb els ulls mesells. El ca seia a l’escaló de l’entrada del bar ensumant la cua d’una salsitxa de Frankfurt amb restes de mostassa que semblava que no li feien el pes. Queien les dues de la nit a Cala Gamba
de pensar que només al Carib trobarem la llum que ens cal per esporgar-nos la pensa, més pansida de cada dia. No són hores d’anar a demanar a la veïna dues tomàtigues per preparar-te un poc de trampó i fer l’únic àpat del dia. Segur que te les donaria –bona és ella: servicial i agraïda-
Dijous passat, dia 18, a l’auditori de la Casa de Cultura de “Sa Nostra”, l’Obra Cultural Balear convocà un acte –que obtingué una resposta unànime, amb l’espai ple a vessar de compromissaris- per reclamar l’atenció de tothom en la construcció de l’espai comunicatiu en català que tant freturam. Sota l’enunciat de “Volem veure totes les
La becaina no ha estat tan reparadora com esperava: m’he desvetllat tan emprenyat com m’he lliurat al xubec. Es tracta d’un emprenyament total, com les tempestes cinematogràfiques; vull dir una agrura generalitzada que, en pegar, fa matx. No té origen ni epifania: ve de cop, imprevisiblement, i amb una força devastadora; i te toma el
Aquest matí, a la Sala d’Actes del Parlament de les Illes Balears, s’ha aprovat definitivament el Pla de Normalització Lingüística de les Illes Balears, fet que culmina molts mesos de feina intensa dels membres del Consell Social de la Llengua Catalana. Amb l’aprovació, avui, del preàmbul, el Pla serà presentat al president Francesc Antich perquè
La llum fa la rosa dels teus ulls. La claror justifica mirades. Els colors anticipen paraules. I el vers sap com crear vies làcties. Vigila els pètals i les aurores. Pensaments boreals vents empenyen. Aires de foc atien lascívies. Lluieixen els cossos sota l’aigua. El viu del sexe entabana calmes. Tasta el roig de sang
Tots els qui a Mallorca no ens resignam a ser tractats com a telespectadors de segona de TV3 –que ha decidit que els illencs sols tenim dret a veure TV3CAT, un succedani impersonal del canal regular- i que reclamam l’establiment d’un veritable espai comunicatiu català, tenim una cita inajornable dijous que ve al Centre Cultural
Que callin els rosers, que no deixen sentir les reclamacions de les ortigues. Que les verdolagues cessin d’increpar les vinagrelles. I els cabirols, que s’aquietin, ara que els llops tracten la pau. Qui ha demanat que s’apagui la llum de París? I que es negui Venècia? Deixeu passar les raons que van en bicicleta i