marginàlies

Els dies passen cossers, sense que res ni ningú els molesti. Cap bri de commoció els envidra l’esguard. Enterrem-los, doncs, que l’oblit els devori. Que d’ells no en quedi res per ser cremat, car les incineracions de paraules errades, de frases balderes, de substantius ratats i adjectius desmesurats creen niguls tòxics. I facem-ho de seguida, que no trigaran gens a arribar els caçadors furtius. El  seu cap és borni i no va de trabucs: s’estima més les escopinades a l’ull per abatre les feres i els rebels. O  les quitzes somerines a l’os de la cama.

En canvi les bales i els perdigons dels seus companyons de matera van ben contents: canten tot el temps i xalen d’allò més en veure que els arbocers i el llentiscle s’estremeixen al seu pas armat. Darrerament van més excitats que mai, els projectils, tot cercant música que acompanyi les seves cuites i caceres de cervells, no debades han vist com Ennio Moricone en sap un ou, de xiular quiet davant un duel de vaquers bandejats o d’acompanyar juganerament una batussa en el saloon.