marginàlies

Dijous passat, dia 18, a l’auditori de la Casa de Cultura de “Sa Nostra”, l’Obra Cultural Balear convocà un acte –que obtingué una resposta unànime, amb l’espai ple a vessar de compromissaris- per reclamar l’atenció de tothom en la construcció de l’espai comunicatiu en català que tant freturam. Sota l’enunciat de “Volem veure totes les televisions en català sense restriccions”, participaren en l’acte Maties Oliver, president durant molts anys de l’associació Voltor -entitat que féu possible la recepció de TV3 a l’arxipèlag-, i Ignasi Ribas, president de la junta directiva de l’OCB que va impulsar aquesta recepció. Tanmateix no va ser una trobada nostàlgica i sí un acte de record a temps de tossuderia i determinació que feren possible que TV3 es fes lloc entre els dos canals estatals de televisió d’aleshores.

Per això, per responsabilitat i coherència, des de l’entitat es creu que ens hem de tornar a mobilitzar perquè, amb l’arribada de la TDT, ens jugam bona part del futur de la llengua catalana en el mitjà televisiu. En aquest sentit, cal recordar que, en el més favorable dels escenaris en el mapa nou televisiu  dissenyat, sols un terç serà en català a les Illes Balears. Arran d’això, des de l’entitat s’afirma amb rotunditat que aquesta reclamació d’obrir la recepció a totes les televisions públiques en català no es dirigeix contra cap televisió pública de les Illes Balears, ans al contrari: a parer de l’OCB la millor manera d’enfortir IB3 i les altres televisions públiques de Balears (Televisió de Mallorca, [M],  principalment), és incorporar l’arxipèlag a l’espai comunicatiu en català, entre d’altres raons perquè aquests mitjans televisius són públics i no han de competir entre ells, sinó complementar-se.

Al cap i a la fi, per molt que des de distintes trones mediàtiques els retrògrads més recalcitrants de la caverna apocaliptitzin que començam a ser molts els que tensam en excés les reivindicacions, allò que volem amb una radicalitat transparent és poder viure amb normalitat la nostra condició de catalanoparlants. I d’aquest ase no ens farà descavalcar ningú. Ens atén el dret, la llei i una voluntat radicalment democràtica de ser hereus i transmissors de la nostra identitat.

Tanmateix, com més s’hi reflexiona, menys s’entén que, davant un canvi tecnològic tan profund, se cerquin entrebancs –alguns d’ells infantilment absurds com els drets d’emissió de certs productes- per posicionar-hi com es mereix el català. I encara s’entén menys que no es vegi que amb decisions com la presa per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals d’enviar a les Illes Balears el seu nou canal TV3CAT, s’aprofundeix en la fragmentació de la llengua i la cultura catalanes, i en el subsegüent provincianisme. Comença a cansar recordar un cop i un altre que els mals infringits a qualsevol indret de la catalanoparla (ja sigui les Illes Balears o el País Valencià, sense anar més lluny) no és un dany perifèric (això vol dir lleu o epidèrmic), sinó un dany nuclear; això és, al cor mateix del català. I a això ho han d’entendre i atendre –i hom no sap com- tant la ciutadania com els responsables polítics de la Catalunya estricta. Tan mala d’entendre és la metàfora muntaneriana de la mata de joc?

En aquest panorama tan poc afalagador cobra valor la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense  fronteres” (www.televisiosensefronteres.cat) que pretén, primer, desactivar a través de la plena legalització de les seves emissions els intents de l’actual Govern valencià de tancar TV3 al País Valencià. I, conseqüentment, assolir el reconeixement legal de l’existència de les realitats lingüístiques i culturals  catalana, basca i gallega i dels seus respectius espais de comunicació.