marginàlies

Ahir de capvespre l’Obra Cultural Balear inaugurava la reforma del jardí de Can Alcover –Espai de  Cultura, el casal obert a les arts que s’aixeca on visqué i morí el poeta Joan Alcover. L’entitat no vol que aquesta mena de clos per a esperits lliberts sigui la decoració de cap temple, ans al contrari: juntament amb el casal –que inclou la casa museu- vol ser captador de llum i d’idees; de la paraula i de la creativitat. Així, el jardí de Can Alcover, vol fer prensible, abastable, la claror de l’art per fer-la córrer entre la gent i que esdevingui esperó per als sentits, vesc potent per a la sensibilitat; i també obrador i estimulador de la consciència de país necessària per ser dignes dipositaris i transmissors del seu caràcter propi, tarannà que ens agermana amb els altres Països Catalans.

L’acte  amb el qual s’estrenà l’espai remodelat va ser la lectura de poemes de l’obra de Joan Alcover “Cap al tard”, que enguany celebra el seus primers cent anys. Tretze poetes digueren Joan Alcover a ca seva, a la casa del poeta.

Josep Lluís Aguiló, Maria Antònia Perelló, Antoni Vidal Ferrando, Bartomeu Fiol, Josepmiquel Servià Figa,  Glòria Julià, Enric Casasses, Blancallum Vidal, Emili Sánchez, Miquel Bezares, Gabriel S. T. Sampol, Miquel Mestre i Vicenç Calonge llegiren un poema perhom d’aquesta obra capital de la literatura catalana. Les paraules d’Alcover a tretze veus se sentiren com si fossin tretes de l’obrador, palesant que el jardí és un lloc fet gairebé a posta per als versos i, d’altra banda, que els versos de Joan Alcover segueixen corprenent com fa cent anys. La presència del poeta, diuen els qui la senten, es mostrà molt  complaguda amb tanta gent i tanta paraula bella, estimulant i reactiva.