marginàlies

Aquest matí, a la Sala d’Actes del Parlament de les Illes Balears, s’ha aprovat definitivament el Pla de Normalització Lingüística de les Illes Balears, fet que culmina molts mesos de feina intensa dels  membres del Consell Social de la Llengua Catalana. Amb l’aprovació, avui, del preàmbul, el Pla serà presentat al president Francesc Antich perquè el converteixi en el full de ruta de la normalització, hom voldria que definitiva, de la llengua catalana a l’arxipèlag; repte de gruix, però al mateix temps engrescador i il·lusionant si les accions a dur a terme troben en les administracions públiques l’empenta i el suport que els correspon infondre per llei.

N’haurem de parlar molt, d’aquest pla, i per començar a fer-ho cal dir que només ha tingut un sol vot en contra, el Pla elaborat: el del Partit Popular. Tanmateix, aquesta aprovació gairebé per aclamació demostra que aquestes illes nostres volen tant com necessiten engegar un pla d’aquestes característiques. He tingut la sort de formar part del Consell Social de la Llengua Catalana, i en sortir de la Sala d’Actes del Parlament, la vista se n’ha anat a descansar a un cartell que publicitava la institució.

Val a dir que el punt i final exitós a la feina m’ha deixat gairebé a les portes de l’exultació. I en situacions així, se’m desferma la juguera. És quan caig en el compte que m’hauria d’afanyar més a treure la punta fina de l’humor –i al sarcasme, és clar- al fets, actituds i altres circumstàncies que no en cansen de plantar-nos material relliscós als peus perquè ens fotem la gran morrada tot desfermant les rialles enfollidores dels que ens contemplen.

Com sigui, plantat davant la paraula “Parlament”, gairebé de manera automàtica se m’ha acudit dir-me –pintant una ganyota agradosa a les cues dels llavis- que en el Parlament la ment parla comptades vegades. I, encara menys, es parla per a la ment. Ment, la parla, en aquesta àgora, amb excessiva assiduïtat. Tant és així que un parlamentari no és qui parla a la ment, com podria pensar, sinó qui ment quan parla, manta vegades.