Com a resposta a l’evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d’un Estat propi, diverses entitats del país han organitzat avui,  vigilia de l’aniversari de la Constitució espanyola, a les set de la tarda a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un acte per reivindicar UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA. Les entitats convocants són: Sobirania i progrés, Catalonia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l’autodeterminació), Fed. Nacional d’Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d’entitats, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d’altres.

DECLARACIÓ PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA

El 6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori. Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans enaquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament(abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s’incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí mitjançant el dret de conquesta després de la derrota militar del 1714.Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el 80è aniversari de laConstitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de se runs homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Cátala .Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovan tl’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos. Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!

Catalunya, 5 de desembre del 2008

Entitats signants de la Declaració: Catalonia Acord, Catalunya Acció, Club FNEC, CIEMEN, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català perl’autodeterminació), Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d’entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blogs Sobiranistes-Blog Gran del Sobiranisme, 3r Congrés Catalanista, entre d’altres

Un amic íntim que coneix les meves discrepàncies i dissidències, em demana  amb facècia si el bon rotllo és un valor republicà. Li contesto que si l’ expressió pretén voler dir  afecció per  enfortir la democràcia, defugir la jerarquització, garantir la  llibertat ,  fer possible  la participació de tots i defensar el principi de radicalitat democràtica fent més estret el vincle entre  ciutadans i  electes, la resposta només pot ser afirmativa. Li reconec que una cosa es predicar-ho i un altre donar-ne exemple. No sembla  que hi hagi bon rotllo ni que s’ adigui amb els valors lliure pensadors, negar la participació en el projecte dels que no combreguen fàcilment amb rodes de molí, fer   cara llarga als dissidents o el que és pitjor criminalitzar-los, o simplement negar les legítimes diferències. El bon rotllo,  ha d’ afermar-se  cada dia  amb la prova del nou de la praxis política, no sent mai  suficient,  l’ impúdica  exhibició  de grans proclames fetes pel  consum intern dels més íntims adictes, acòlits i estòmacs agraïts , si  després no es practiquen. Qualsevol pot discernir entre dissidència i oposició. Es  incorrecte emprar-los com a  sinònims. No són exactament el mateix, encara   que pugui semblar   subtil la diferència. L’  oposició  és sempre externa al projecte que es defensa. La dissidència és interna i pretén  expressar el desacord amb  les decisions dels que comanden un projecte que tots  considerem  propi. Es sabut que qualsevol dissidència pot desembocar en oposició activa, però no és ni necessari ni imprescindible. És propi de la tradició republicana,  conrear el  respecte  i   protecció als qui expressen  desacords, ja que donen a tot el col·lectiu més vigor, prestigi  i presència. El veritable exercici de la  democràcia,   suposa conviure de bon rotllo amb els qui  discrepen. La  pretensió d’ uniformitat i d’ unanimitat – ho ha demostrat la història -, és la tomba de la  democràcia. No tenir-ho en compte, és  prova de  la deshonesta  intenció, d’ amagar primer, difamar després  i foragitar finalment, als heretges.  En aquest camí,  a tots ens queda molt per  aprendre.

Dijous passat, el Regidor de participació de l’ Ajuntament de Mataró, va inaugurar una jornada de debat  amb el  títol:  “Anàlisi de la participació local a Catalunya i propostes de futur”. L’ objectiu era  debatre l’allunyament del ciutadà envers la política. Les raons de la desafecció  són  variades  i  les solucions complexes. En referiré a un dels  possibles motius: L’ inversemblança d’algunes propostes, que acaben  sempre amb incompliments, deixant en entredit al proposant i a la pròpia credibilitat del sistema de representació. Ara farà un any,  un Ajuntament  que  – desmemoriat com soc – , no recordo  el nom, va  anunciar  la construcció de prop de 1.400 nous habitatges de Protecció Pública d’ aquí a finals del mandat. Només enguany,  deia que s’  iniciarien  152 pisos protegits, una trentena dels quals serien  pisos “contenidors”. No vull analitzar  si una política d’habitatge –  progressista, centrista  o conservadora -,  és pugui  fer a base de  reciclar contenidors. M’ interessa  valorar  la   proposta  com un més  dels  nombrosos  exemples   que expliquen  les causes del desencís. Es va dir, que  la construcció de pisos de  característiques tan peculiars, eren una bona opció per atacar el problema de l’habitatge fent una oferta adaptada a la capacitat adquisitiva. El compromís era  destinar-los al mercat de lloguer per a joves i a més s’ anunciava  que s’ arribarien als   vuitanta   pisos al final del mandat. Vuit mesos abans de l’anunci, s’ havia anat de  visita   “Nord enllà” per a estudiar l’experiència  sobre el terreny  i comprovar la viabilitat del contenidor com  “alternativa”. Tal dia farà un any  i ningú  es recorda ni de la proposta ni del nom  del  municipi suposadament agraciat per un contenidor amb tant continent. Una història de política local,  encara que sembli de ciència ficció, que fa més lloable que s’  intenti  esbrinar  les causes del desencís ciutadà  i així  trobar  resposta a “ l’ enigma ”  que  tant preocupa.

(Publicat a  la web del Capgros).