Dijous passat, el Regidor de participació de l’ Ajuntament de Mataró, va inaugurar una jornada de debat amb el títol: “Anàlisi de la participació local a Catalunya i propostes de futur”. L’ objectiu era debatre l’allunyament del ciutadà envers la política. Les raons de la desafecció són variades i les solucions complexes. En referiré a un dels possibles motius: L’ inversemblança d’algunes propostes, que acaben sempre amb incompliments, deixant en entredit al proposant i a la pròpia credibilitat del sistema de representació. Ara farà un any, un Ajuntament que – desmemoriat com soc – , no recordo el nom, va anunciar la construcció de prop de 1.400 nous habitatges de Protecció Pública d’ aquí a finals del mandat. Només enguany, deia que s’ iniciarien 152 pisos protegits, una trentena dels quals serien pisos “contenidors”. No vull analitzar si una política d’habitatge – progressista, centrista o conservadora -, és pugui fer a base de reciclar contenidors. M’ interessa valorar la proposta com un més dels nombrosos exemples que expliquen les causes del desencís. Es va dir, que la construcció de pisos de característiques tan peculiars, eren una bona opció per atacar el problema de l’habitatge fent una oferta adaptada a la capacitat adquisitiva. El compromís era destinar-los al mercat de lloguer per a joves i a més s’ anunciava que s’ arribarien als vuitanta pisos al final del mandat. Vuit mesos abans de l’anunci, s’ havia anat de visita “Nord enllà” per a estudiar l’experiència sobre el terreny i comprovar la viabilitat del contenidor com “alternativa”. Tal dia farà un any i ningú es recorda ni de la proposta ni del nom del municipi suposadament agraciat per un contenidor amb tant continent. Una història de política local, encara que sembli de ciència ficció, que fa més lloable que s’ intenti esbrinar les causes del desencís ciutadà i així trobar resposta a “ l’ enigma ” que tant preocupa.
(Publicat a la web del Capgros).
Comparteix això:
Aquest matí he llegit al Punt, i em perdonareu si no recordo de quina població es tracta, que en una població costanera una promotora ha venut 50 habitatges sobre plànol en quatre dies…alguns d’ells més barats que els de protecció oficial que impulsa l’ajuntament. Caldria veure si són equiparables, però d’entrada tindran zona comunitària i piscina als terrats…Acabo de retrobar les memòries d’en Garcia Oliver, hi ha maneres i maneres, però al final acabes d’entendre que hi ha qui només enten una manera, i el perquè.
Toni Delgado