UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA.
Com a resposta a l’evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d’un Estat propi, diverses entitats del país han organitzat avui, vigilia de l’aniversari de la Constitució espanyola, a les set de la tarda a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un acte per reivindicar UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA. Les entitats convocants són: Sobirania i progrés, Catalonia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l’autodeterminació), Fed. Nacional d’Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d’entitats, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d’altres.
DECLARACIÓ PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA
El 6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori. Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans enaquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament(abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s’incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí mitjançant el dret de conquesta després de la derrota militar del 1714.Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el 80è aniversari de laConstitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de se runs homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Cátala .Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovan tl’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos. Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!
Catalunya, 5 de desembre del 2008
Entitats signants de la Declaració: Catalonia Acord, Catalunya Acció, Club FNEC, CIEMEN, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català perl’autodeterminació), Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d’entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blogs Sobiranistes-Blog Gran del Sobiranisme, 3r Congrés Catalanista, entre d’altres
Queda bé. Mediàticament és presentable, però socialment el resó és mínim. Si sumem el pes social d’aquestes entitats parlem d’una minoria que, malgrat que sap explotar les possibilitats de les noves tecnologíes, representa ben poca cosa en el conjunt global de la nació real. No parlo del seu pes moral, sinò del que compta: el seu pes polític, sigui o no institucional. Avui la noticia són els 17 quilòmetres de cues automovilístiques o la collonada de pretendre que el borbó i els seus exèrcits facin classes de català. La qüestió és sempre la mateixa: qui s’enterra als fonaments, donant exemple, i sense demanar res personal a canvi, i no em refereixo a un líder personal, sinò a un projecte col·lectiu que sigui capaç, fins i tot, d’assumir la seva transitorietat. És una qüestió de “realisme polític”, que requereix d’un esperit de sacrifici que està a les antípodes del que practiquen aquests clubs d’opinió. Falta un referent que estiri del carro i que demostri a la gent que cal estirar i no trencar-se la cara per pujar-hi, que faci bullir d’una punyetera vegada l’olla de grills, i els grills que s’hi quedin pitjor per a ells.