JORDI SURINYACH

El Departament d’Educació finalment ha acabat per  retardar un any l’ entrada en vigor de la tercera hora de castellà a les escoles. Sembla que l’ actual direcció d’ ERC, a les portes de l’ elecció dels càrrecs de  Secretari General i  President del Partit   i del Congrés,   ha  fet mans i mànigues per endarrerir la seva aplicació i a la vegada intentar guanyar temps. Una rectificació, en espera  del que passi dissabte a les urnes republicanes.

Avui la premsa es fa ressò que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya,  instarà a tots els centres educatius, que certifiquin que es farà  la tercera hora de castellà que preveu el decret del Ministeri d’Educació, que semblava haver-se aparcat  per un pacte  efectuat fa més d’un any,  entre  els membres del govern català a instàncies dels republicans. Els consellers Carod-Rovira i Maragall van dir a les hores una  mateixa frase que pretenia constatar  l’acord polític entre ERC i el PSC: ”No hi haurà tercera hora de castellà”. Ara el Departament obliga les escoles a informar  com s’ aplicarà l’ anomenada tercera hora, tot  advertint-los que d’ incomplir la norma ministerial,   no tindran autorització per tirar endavant el projecte lingüístic de l’escola.  Es tracta d’ un  nou atac frontal  a l’autonomia dels centres que deixar en paper mullat el pacte  esmentat i  en situació delicada i molt compromesa als consellers republicans que alguna explicació hauran de donar en el proper congrés republicà. L’aplicació de la tercera hora, de  no  rectificar-se,  només es pot entendre  com la confirmació que  amb aquest govern no hi haurà cap tipus d’avanç nacional  i que aquestes actituds  suposen  un greu  pas enrera  en l’ immersió lingüística, que necessitarà d’una resposta de dignitat i de coherència si no es vol ser definitivament còmplices d’aquesta situació.

La consulta popular que convocarà el govern basc té dues preguntes. La primera vol que la ciutadania digui si s’està d’ acord o no,  que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés pel final dialogat de la violència, sempre que prèviament ETA, manifesti de forma inequívoca  la seva voluntat de posar-hi fi. Si el govern de l´estat, no autoritza la consulta , estariem  davant d’ una nova constatació  de l´existència d’ un conflicte polític que es troba en una situació  d’estancament i en el que no sembla que hi hagi cap voluntat de canvi. De celebrar-se la consulta i  en l´hipòtesis que la  resposta a la  pregunta  fos afirmativa, és  produiria  una  col·lisió de legitimitats, entre per una part  els tribunals que han anat  il·legalitzant  els diferents partits  on s’ha  aixoplugat l’ esquerra independentista basca  i el explícit reconeixement popular  del seu dret a associar-se,  qüestió que en democràcia només podria resoldre’s a favor de la voluntat popular lliurement manifestada.

La segona pregunta de la consulta demana a la ciutadania basca que es pronunicïi   sobre  si s’està d’  acord o no, que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés de negociació per arribar a un acord democràtic sobre l’ exercici del dret a decidir i cas que fos així,  sotmetre la qüestió  a un nou referèndum abans  que finalitzés l’ any 2010. El redactat és feixuc i embolicat però abasta  molt de contingut. El dret a decidir, posat a votació,  té l’ avantatge de situar el conflicte basc,  en el marc d’ un debat pacífic i democràtic, que és el propi de les societats civilitzades. Si el govern central   prohibís la formulació d’ aquesta consulta,  utilitzant els mecanismes constitucionals que li permeten fer-ho, s’ estaria obrint la possibilitat de debatre les raons del contenciós davant els organismes internacionals als que pertany Espanya, tal com s’ ha fet en altres casos. Per moltes raons la proposta del lehendakari Ibarretxe,  caldrà seguir-la  amb respecte i molta atenció des de Catalunya.