CONSULTAR AL POBLE BASC
La consulta popular que convocarà el govern basc té dues preguntes. La primera vol que la ciutadania digui si s’està d’ acord o no, que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés pel final dialogat de la violència, sempre que prèviament ETA, manifesti de forma inequívoca la seva voluntat de posar-hi fi. Si el govern de l´estat, no autoritza la consulta , estariem davant d’ una nova constatació de l´existència d’ un conflicte polític que es troba en una situació d’estancament i en el que no sembla que hi hagi cap voluntat de canvi. De celebrar-se la consulta i en l´hipòtesis que la resposta a la pregunta fos afirmativa, és produiria una col·lisió de legitimitats, entre per una part els tribunals que han anat il·legalitzant els diferents partits on s’ha aixoplugat l’ esquerra independentista basca i el explícit reconeixement popular del seu dret a associar-se, qüestió que en democràcia només podria resoldre’s a favor de la voluntat popular lliurement manifestada.
La segona pregunta de la consulta demana a la ciutadania basca que es pronunicïi sobre si s’està d’ acord o no, que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés de negociació per arribar a un acord democràtic sobre l’ exercici del dret a decidir i cas que fos així, sotmetre la qüestió a un nou referèndum abans que finalitzés l’ any 2010. El redactat és feixuc i embolicat però abasta molt de contingut. El dret a decidir, posat a votació, té l’ avantatge de situar el conflicte basc, en el marc d’ un debat pacífic i democràtic, que és el propi de les societats civilitzades. Si el govern central prohibís la formulació d’ aquesta consulta, utilitzant els mecanismes constitucionals que li permeten fer-ho, s’ estaria obrint la possibilitat de debatre les raons del contenciós davant els organismes internacionals als que pertany Espanya, tal com s’ ha fet en altres casos. Per moltes raons la proposta del lehendakari Ibarretxe, caldrà seguir-la amb respecte i molta atenció des de Catalunya.