Des de fa un any aproximadament a la feina tinc un nou amic: en Martí Porter. En Martí és fill de Miquel Porter, un home que a més a més de ser un patriota d’idees clares i conviccions fermes, atresorava uns enormes coneixements del món del cinema (que el fill ha heretat en bona part), va ser un dels fundadors d’Els Setze Jutges i, per les
Ja fa temps que els cinc components de La Banda del Coche Rojo (vegeu aquí), el grup en el que el noi petit de casa toca la guitarra, van decidir actuar uniformats amb unes granotes de color vermell que vistes damunt de l’escenari fan un efecte d’allò més espectacular. Dies enrere varen pensar de fer-se brodar al darrere el nom de guerra
Florilegi de definicions aparegudes durant les darreres setmanes en l’encreuat en castellà de La Vanguardia que signa el mestre Fortuny. * Pone el hierro al rojo muerto: ORÍN * Castigar el mando a distancia: DEPORTAR * Intenta dejarnos una marca en la cabeza: SPOT (n’hi ha més) * Faltarle el respeto puede salir muy caro:
(la sèrie comença aquí) * Sobre el dinar amb Joan Francesc Mira poca cosa diré. Només esmentar el plaer de compartir taula i conversa amb l’enorme pòsit de vivències i sapiències que aquest home atresora. Una experiència enriquidora que no em cansaria de repetir. * Sortim del restaurant uns minuts abans de les quatre. Mira es retira a l’hotel a descansar. L’A. i
* No vull trencar el meu costum de cada Sant Jordi i a quarts de nou fem una passejada fugaç per la Rambla tot veient com planten les primeres parades. Deixem la moto al Pla de l’Òs, pugem fins a Canaletes i tornem. A Sants ens espera el tren. * Primer contacte amb el TGV. Agafem el de
Potser no és el més normal del món (o sí, vés a saber) però de tant en tant em vénen al cap paraules o frases que vivien adormides en el sac dels meus records des de molts anys enrere. Són com flaixos del passat que surten a la superfície disparats per no sé quin estrany mecanisme del subconscient. Precisament això és el que
Un breu i improvisat comentari-meditació després d’escoltar les notícies per la ràdio fa una estona mentre em dutxava. (n’hi ha més) Recordo que, de petit, quan havíem d’anar d’excursió amb l’escola ens portaven a veure la factoria de la Coca Cola que hi havia a la Verneda o la de la Pepsi Cola que era just a la sortida
Aquest Sant Jordi tindrà per a nosaltres una dimensió especial i diferent: una amable invitació de l’Institut Ramon Llull em porta al Centre Cultural Blanquerna de Madrid per presentar la versió castellana de “Purgatori”, l’esplèndida novel·la de Joan Francesc Mira. L’acte es farà aquesta tarda i al meu costat hi haurà l’autor que després de les meves explicacions sobre el llibre dialogarà
Flassaders és el nom d’un carrer no gaire llarg, molt estret i fosc que desemboca al passeig del Born, en ple cor del barri de Ribera de Barcelona. Aquest carrer, i molt especialment, l’edifici que ocupa el número 30 no li dirà res a ningú que no hagi llegit “El juego del ángel”, la darrera novel·la de Carlos Ruiz Zafón.
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres)NARRATIVA CATALANA: CONTES I SIMILARS…* “Acrollam”, Biel Mesquida (Empúries). És a dir, Mallorca a l’inrevés. Noranta-nou textos plens de barroquisme i sensualitat (vegeu aquí). Mesquida en estat pur, vaja. Als seguidors de “Plagueta de bord”, el seu Bloc (vegeu-lo aquí), aquests textos els seran molt familiars ja que abans de ser paper
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres) NARRATIVA CATALANA: NOVEL·LA* “L’home manuscrit”, Manuel Baixauli (Proa-Moll). No és només la meva opinió: els jurats de dos premis de la crítica l’han considerat també la millor novel·la de 2007. * “Només socis”, Ferran Torrent (Columna). Un Torrent en estat de gràcia que desenvolupa la trilogia anterior
De tant en tant, com avui per exemple, em vénen rampells d’enyorança dels carrers de Santiago de Compostela. Llavors em connecto a la càmera web que la televisió gallega té instal·lada davant de la façana de l’Obradoiro de la catedral (vegeu-la aquí) i miro el paisatge. Un paisatge dominat la majoria de les vegades per la pluja i les figures petites i fugisseres
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres)ASSAIG, MEMÒRIES, BIOGRAFIES, HISTÒRIA…* “El meu ofici”, Josep M. Espinàs (La Campana). Les reflexions d’un home assenyat, savi i veterà en això de l’ofici d’escriure. Un llibre per a escriptors i per a lectors. Vegeu-ne un tast: “El risc de l’ambició és que enlluerna. Només si
(La sèrie comença aquí i aquí amb recomanacions musicals)DE I SOBRE MERCÈ RODOREDAAtès que som en l’any que fa cent del seu naixement i que, a més a més, la senyora Rodoreda era una escriptora molt considerable començo aquest receptari de recomanacions literàries de cara a Sant Jordi amb uns quants llibres relacionats amb ella:* “Tots els
Durant la passada nit aquest Bloc ha arribat a les 200.000 visites des que el juliol de fa dos anys Vilaweb va posar a disposició de cada usuari les estadístiques de la seva pàgina. És una xifra que estic segur que molts altres Blocs superen amb escreix però que no puc amagar que contemplo amb satisfacció i alegria. Una xifra que