Totxanes, totxos i maons

Ja fa temps que els cinc components de La Banda del Coche Rojo (vegeu aquí), el grup en el que el noi petit de casa toca la guitarra, van decidir actuar uniformats amb unes granotes de color vermell que vistes damunt de l’escenari fan un efecte d’allò més espectacular.

Dies enrere varen pensar de fer-se brodar al darrere el nom de guerra de cada músic, si fa no fa com els futbolistes però sense el número. I com que volien una feina ben feta l’A. -que és una santa- es va encarregar de buscar per la xarxa empreses de confecció domiciliades a Barcelona que poguessin fer aquest servei amb la màxima garantia.  (n’hi ha més)

Quan va trobar-ne una que li va fer el pes li va enviar un missatge per correu electrònic preguntant si podrien brodar unes lletres determinades a la part del darrere d’una granota i a quant pujaria el pressupost.

L’endemà mateix ens va arribar un missatge de resposta breu, molt amable i escrit en un català no gaire depurat en el que ens deien que, en principi, creien que aquesta feina la podien fer… si els explicàvem clarament què enteníem per “granota”.

Va ser aleshores quan ens vàrem adonar amb tota la cruesa que aquesta bonica paraula ha perdut la batalla davant del “mono de treball”, d’origen castellà traduït.

Vet-ho aquí, doncs, com tenim el panorama amb aquesta entranyable i moribunda “granota”. Un mot gairebé marcià fins i tot per a una empresa que es dedica a negocis relacionats amb la roba.

I no vull ni pensar quines cabòries es deurien fer quan varen llegir la nostra petició. No m’estranyaria gens que algú fins i tot no s’hagués despenjat amb allò de “Son raros, estos catalanes”.

No avancem, no…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!