Tinc unes idees senyor Conseller (II)
Doncs això senyor conseller, com li deia ahir tinc unes idees per si les vol tenir en compte.
La primera ja se que li semblarà forta però continuï llegint que és important: Posi la seu de la Conselleria a València. D?alguna manera hem de reconduir l?error més important que s?ha fet en política cultural en els darrers 30 anys: oblidar, ignorar un mercat més gran i amb més catalanoparlants que tota l?àrea metropolitana de Barcelona. Al País Valencià hi viuen 4 milions de persones? (Continua…)
S?imagina, senyor Conseller, els efectes que tindria en el mercat cultural si algun polític es preocupes que la línia d?escolarització en valencià fos cada vegada més majoritària i de més qualitat? S?imagina el que significaria que TV3 tingués un mercat publicitari per tot l?àmbit lingüístic del català que representa el 40% del PIB espanyol? S?imagina el que podria suposar que algú hagués treballat pro-activament perquè quan surt un Harry Potter o un Codi Da Vinci en comptes de vendre-se?n 100.000 s?arribes als 140.000 en català? Soc conscient, senyor Conseller que la idea li pot semblar marciana, però molt més marciano em resulta haver d?explicar a algú que en el nostre país, que en la nostra cultura, acceptem de sortida no intervenir en un mercat que, si el treballéssim, podria representar un creixement del 40% pel sector de les indústries culturals que treballem en català.
I si vol li dic al revés, s?imagina el govern francès no preocupant-se de la francofonia? S?imagina la BBC renunciant a emetre per tot el món? S?imagina a PRISA no fent servir tots els recursos que li dona el govern espanyol per vendre llibres de text a milions de llatinoamericans?
Faci?m cas, senyor Conseller, posi la conselleria a València encara que sigui només aquesta legislatura, i si no pot (que ja m?imagino que legalment deu ser difícil) traci una estratègia clara i descomplexada en aquest tema. Pocs consellers poden anunciar als seus empresaris que tenen una idea per fer créixer el mercat un 40%, aprofiti-ho.
Benvolgut Oriol,
Efectivament és una distorsió fora de tota lògica del mercat que els territoris catalanoparlants siguin tan poc permeables. I de ben segur que des de Catalunya es poden fer més coses per eliminar aquesta absurda segregació, però no convé oblidar que és el govern valencià qui hi ha a l’altra banda on -és un dir- voldries posar-hi la conselleria. I és un govern que ha posat tots els pals a les rodes, i més, a la recepció de TV3 i el Canal 33. Un govern que promou un Estatut (votat pels congressistes del PSC a Madrid, per cert) on es diu que el valencià és una llengua pròpia i distinta del català, en contra de qualsevol criteri científic.
Mala peça tenim al teler, doncs.
L’enhorabona pel bloc.
Joan Vint
Està clar que la solució, més enllà de mots provocatius, passa per posar en el mapa mental dels operadors la realitat cultural, econòmica, i social, dels Països Catalans -i que cadascú li digui com vulgui-.
D’altra banda, i per trobar solucions a aquest gros dèficit -que afecta, val a dir, no sols el País Valencià, si no la Catalunya del nord, les illes, i la Franja de ponent- cal esbrinar-ne les causes.
Se m’acudeixen dues: manca de visió de la jugada i estructura empresarial cultural petita, esquifida i d’ambició gallinàcia.
No és fàcil, no obstant, amb la inercia i les basardes ben presents, de girar full. No. Recordo en aquest sentit una carta al director que vaig escriure al "Descobrir Catalunya" sobre aquest tema, precisament. Segur que si mires, per concretar, cap endins del teu Cultura03 en veuràs un gavadal de qüestions a millorar (continguts, prioritzacions, punts de distribució…). Per cert que, més endavant, m’agradarà aportar alguna idea escrita pel que fa a vosaltres.
Per acabar, fer una Catalafonia és el gran repte de la indústria cultural i la gran aposta pendent -en tots els terrenys- de la gent que vivim en aquesta part del país que és diu Catalunya.