Torno d’una estada fugaç a València on he assistit a un parell de taules rodones en el marc de la setmana dels Premis Octubre. En la primera es presentava la reedició de “La generació literària dels 70”, d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, feta per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, un llibre mític gràcies, en
A la vista de com han acollit a Espanya el triomf de la selecció catalana d’hoquei i el suport de les màximes autoritats catalanes he recordat una vegada més allò que deia el meu enyorat amic Tom i que explicava dies enrere en aquest Bloc: “Qualsevol cosa relacionada amb Catalunya que tregui de polleguera els espanyols segur
Dies enrere vaig anar a veure “Mar adentro”. Vaig sortir del cinema satisfet però amb una indefinible sensació que en algun racó de tot allò que el senyor Amenábar m’acabava d’explicar s’havia colat una certa dosi de trampa. Avui, en el suplement “Presència” d’El Punt trobo un article de l’escriptor gironí Antoni Puigverd titulat “Trampes del nostre
Article “Fogons amenaçats”, de Xavier Roig. Publicat en la secció “Fil per randa” d’e-noticies.com el dissabte 23 d’octubre: “Uns quants cuiners bascos són objecte d’una greu vexació. S’ha filtrat a la premsa que van pagar a ETA allò que es coneix com “impost revolucionari” (una extorsió). Per si no tenien prou pena amb el xantatge i
Ho deia ahir La Vanguardia en una nota breu: José Manuel Brabo, el Cachas, va morir el dissabte passat a Barcelona a conseqüència del que eufemísticament es diu “una llarga malaltia”. Tot i que era germà de Pilar Brabo -que va començar la seva carrera política en el PCE de Carrillo i que després, amb el PSOE, durant la
Aquest blocaire ha de reconèixer públicament que la va vessar de mig a mig en el seu escrit del 27 de setembre en el qual posava l’escritor Carles Mengual al costat de Gabriel Galmés en una relació d’escriptors desapareguts en els darrers anys. Gràcies a l’avís de Vicenç Pagès i a les comprovacions de Montse
“Més enllà de la desfilada, aquesta és la paradoxa de la política catalana que estem vivint des de fa un any. Maragall està portant endavant el seu programa, que és també el programa del PSC. Lentament en alguns temes, a alta velocitat en d’altres, Maragall fa el que suposàvem que faria, el que creu, el
Aquesta tarda he anat al Pavelló Mies van der Rohe de l’Exposició (És curiós, des de petit se m’ha quedat gravada aquesta expressió -l’Exposició- i l’empro de manera automàtica. La vaig aprendre de la meva àvia que vivia a tocar de la plaça d’Espanya i per a la qual la muntanya de Montjuïc va ser
“El primer secretari del Partit Socialista de Catalunya de Barcelona, senyor Joan Ferran, està preocupat, diu, per la “terminologia confusa” que utilitzen TV3 i Catalunya Ràdio per referir-se a Espanya, a Catalunya i als Països Catalans. (…)”. Isabel-Clara Simó, article “Joan Ferran”, secció “De fil de vint” (Avui, 12-10-04). (Anterior “Per a la carpeta dels
¿Quantes vegades no ens haurem penedit d’haver escrit un correu electrònic just mig minut després de pitjar el botó “Enviar”? El meu company Tom S. -del qual parlava dimecres passat- va poder conèixer encara les prestacions d’aquest invent. Precisament en una de les darreres converses que vaig tenir amb ell me’n va parlar. “Molt de compte
El dia 8 d’octubre de 1989, avui fa exactament quinze anys, va sortir publicat el meu primer article de crítica literària a la premsa. Va ser al suplement de l’Avui i parlava del llibre "Conduint tota la nit", de Rafael Vallbona. Feia molt poques setmanes que les pàgines de llibres de l’Avui s’havien independitzat i havien adquirit
Aquests dies, a la vista dels escarafalls que estan fent a tot Espanya a propòsit de la decisió d’algunes forces polítiques catalanes de recomanar el NO en el referèndum sobre la Constitució Europea m’ha vingut sovint a la memòria una frase d’en Tom S., un estimat company prematurament desaparegut: “Qualsevol cosa relacionada amb Catalunya que tregui els espanyols
Una avaria intermitent és aquella que et pot fer la guitza en qualsevol moment… menys quan has aconseguit la proesa de portar a casa teva un tècnic informàtic competent perquè te la solucioni.
Jo no hi entenc gaire d’aquestes coses, ho reconec, però juraria que un dels trets bàsics de la filosofia ecologista és el respecte a la vida. Un respecte entès de manera dual: per una banda a la vida de cada persona considerada en tant que individualitat irrepetible i, per l’altra, a la vida col·lectiva denominada
“D’ençà de la mort de Franco, al país han triomfat uns mitjans de comunicació que funcionen segons una combinació devastadora: (1) polítics amb clares tendències a voler aixecar la camisa, (2) propietaris i directius de mitjans de comunicació frívols i (3) periodistes/reporters majoritàriament imberbes i addictes al progressisme de porró”. Fragment de l’article “La veritat?